La humitat és un dels problemes més habituals als habitatges. Pot aparèixer en forma de taques fosques, pintura que es desprèn, olor de tancat, floridura a les cantonades o gotes d’aigua a les finestres i les parets. De vegades n’hi ha prou amb millorar la ventilació; en altres casos, cal revisar l’aïllament, reparar una filtració o aplicar un tractament específic.
Abans de triar un producte, convé identificar d’on prové l’aigua. No és el mateix una paret humida perquè rep la pluja de l’exterior que una habitació on s’acumula vapor en cuinar, dutxar-se o estendre la roba. Aplicar una pintura antihumitat sobre una filtració activa, per exemple, pot ocultar temporalment la taca, però no soluciona l’origen del problema.
En aquest article repassem els principals tipus d’humitat, com reconèixer-los i quines solucions poden ajudar a prevenir-los o reduir-los. També veurem quins productes convé tenir a casa i en quines situacions és necessària una reparació més profunda.
Identificar l’origen de la humitat és el primer pas per triar una solució eficaç. Tot i que els símptomes poden semblar similars, cada problema té unes causes i un tractament diferents.
Es produeix quan el vapor d’aigua present a l’aire entra en contacte amb una superfície freda i es transforma en petites gotes. És habitual a les finestres, les cantonades, els sostres i les parets exteriors amb poc aïllament tèrmic.
Sol aparèixer durant els mesos freds, especialment als dormitoris, els banys i les cuines. Alguns indicis són els vidres entelats al matí, les taques negres a les cantonades i la floridura al voltant de les finestres o darrere dels mobles.
La condensació acostuma a estar relacionada amb una combinació d’humitat ambiental elevada, ventilació insuficient i superfícies fredes. Per això, no sempre se soluciona aplicant una pintura especial: també cal reduir el vapor acumulat i millorar la circulació de l’aire.
Es produeix quan l’aigua entra des de l’exterior o des d’una altra zona de l’edifici a través d’una esquerda, una junta deteriorada, una coberta defectuosa o una instal·lació amb fuites.
Pot aparèixer després de pluges intenses, a prop de finestres, als sostres sota terrasses o en parets que estan en contacte amb l’exterior. Les taques solen créixer quan plou o quan augmenta la humitat exterior.
En aquests casos, la prioritat és localitzar i reparar el punt d’entrada de l’aigua. Aplicar un revestiment interior sense solucionar la filtració pot provocar que la humitat torni a aparèixer.
Apareix quan l’aigua del terreny puja a través dels materials porosos dels murs. És més freqüent en edificis antics que no tenen una barrera impermeable eficaç a la base de les parets.
Sol manifestar-se a la part inferior dels murs, amb taques, pintura deteriorada, despreniments i, de vegades, dipòsits blanquinosos de sals. Aquestes marques es poden confondre amb altres problemes d’humitat, per la qual cosa convé valorar-ne l’origen abans d’intervenir-hi.
La capil·laritat requereix tractaments específics, com ara sistemes de barrera contra la humitat o solucions de sanejament dels revestiments. Una pintura convencional no acostuma a ser suficient.
En molts habitatges, una part important del problema està relacionada amb l’acumulació de vapor d’aigua. Cuinar, dutxar-se, assecar la roba o fins i tot respirar generen humitat ambiental. Si l’aire no es renova, aquesta acaba dipositant-se a les superfícies més fredes.
La ventilació diària és una de les mesures més senzilles per reduir la condensació. Obrir les finestres durant uns minuts, especialment després de dutxar-se o cuinar, ajuda a renovar l’aire interior.
També convé evitar que els mobles grans quedin completament enganxats a les parets exteriors especialment fredes. Deixar-hi uns quants centímetres de separació facilita la circulació de l’aire i redueix el risc que aparegui floridura darrere dels armaris, les calaixeres o els capçals dels llits.
Als banys i les cuines, els extractors poden ser especialment útils. La seva funció és evacuar l’aire carregat de vapor i evitar que s’estengui per la resta de l’habitatge. És important mantenir els filtres nets i comprovar que el sistema funciona correctament.
Aquestes mesures no reparen una filtració ni solucionen una humitat per capil·laritat, però poden millorar molt les condicions d’un habitatge afectat per la condensació.
Quan la ventilació no és suficient, hi ha productes i aparells que ajuden a controlar la humitat ambiental. L’elecció depèn de la mida de l’estança, del nivell d’humitat i de si el problema és puntual o continuat.
Són aparells que extreuen part de l’aigua present a l’aire i la recullen en un dipòsit o l’evacuen mitjançant un tub. Poden ser útils en dormitoris, sales d’estar, soterranis, habitacions poc ventilades i espais on s’estén la roba.
Per triar-ne un, convé fixar-se en diversos aspectes:
Un deshumidificador ajuda a reduir la humitat de l’aire, però no corregeix una entrada d’aigua per una esquerda, una canonada o una coberta. Si el dipòsit s’omple contínuament o la humitat torna a pujar ràpidament, convé investigar-ne l’origen.
Els absorbents químics solen utilitzar sals higroscòpiques, com ara el clorur de calci, per captar part del vapor d’aigua de l’ambient. Es comercialitzen en recipients, bosses o formats compactes.
Són adequats per a armaris, trasters, caravanes, sabaters i espais petits on no resulta pràctic instal·lar un aparell elèctric.
Cal col·locar-los sobre una superfície estable, fora de l’abast dels infants i dels animals domèstics, i seguir les instruccions del fabricant. El líquid que s’acumula al recipient no s’ha de vessar, ja que pot ser corrosiu per a determinats materials.
La seva capacitat és limitada, per la qual cosa no substitueixen un deshumidificador elèctric quan hi ha molta humitat o una estança de grans dimensions.
Les pintures especials poden ajudar a protegir determinades superfícies, però és important triar-les segons el problema que es vol tractar.
Incorporen components que ajuden a prevenir el desenvolupament de floridura sobre la superfície pintada. S’utilitzen especialment en banys, cuines, safareigs i habitacions on pot haver-hi condensació ocasional.
Abans d’aplicar-les, cal netejar correctament la superfície i eliminar qualsevol resta de floridura. Pintar directament per sobre d’una zona afectada no és una solució adequada, perquè el problema pot continuar sota la nova capa.
També és important que la paret estigui seca i que es respectin les indicacions del fabricant pel que fa a la preparació, la imprimació, el nombre de capes i el temps d’assecatge.
Algunes pintures incorporen càrregues especials que modifiquen el comportament tèrmic de la superfície i poden ajudar a reduir l’aparició de gotes de condensació en determinades condicions.
S’utilitzen en parets i sostres interiors on es produeixen problemes de condensació superficial. Tanmateix, no substitueixen un aïllament tèrmic adequat ni solucionen les filtracions d’aigua.
La seva eficàcia depèn de les condicions de l’estança, de la temperatura de la superfície i de la humitat ambiental.
Els revestiments impermeabilitzants estan pensats per protegir superfícies de l’aigua. Es poden utilitzar en terrasses, balcons, parets exteriors o determinades zones humides, sempre que el producte sigui adequat per al suport i l’aplicació.
No tots els impermeabilitzants serveixen per a qualsevol superfície. Hi ha productes específics per a formigó, morter, cobertes, façanes o zones sotmeses a l’aigua de manera freqüent.
Abans d’aplicar-los, cal reparar les esquerdes, eliminar les parts que estiguin despreses i preparar correctament el suport. Si l’aigua entra per una junta o una fissura, cobrir tota la superfície sense reparar el punt defectuós pot donar un resultat poc durador.
Les filtracions acostumen a requerir una intervenció sobre el punt per on entra l’aigua. Per això, convé revisar periòdicament les zones més exposades a la pluja i als canvis de temperatura.
Les juntes al voltant de finestres, portes, marcs i elements de façana es poden deteriorar amb el pas del temps. Quan perden elasticitat o s’esquerden, l’aigua pot penetrar cap a l’interior.
Per reparar-les s’utilitzen segelladors adequats al material i a l’exposició. No és el mateix segellar una junta interior d’un bany que una unió exterior sotmesa a la pluja i a la radiació solar.
Abans d’aplicar un segellador nou, normalment cal retirar les restes del producte antic, netejar la superfície i deixar-la seca. Després s’hi aplica el material seguint les indicacions del fabricant.
Les terrasses, els balcons i les cobertes són punts especialment sensibles. Convé revisar si hi ha rajoles soltes, juntes deteriorades, fissures o zones on l’aigua queda estancada.
Els sistemes impermeabilitzants poden ajudar a protegir aquestes superfícies, però han de formar part d’una solució adequada al suport i a l’ús. En terrasses transitables, per exemple, cal comprovar que el producte admeti aquest tipus d’utilització.
Si apareixen taques al sostre després de ploure, pot existir un problema a la coberta, en una terrassa superior o en alguna trobada constructiva. En aquest cas, és preferible localitzar-ne l’origen abans de reparar l’acabat interior.
Una petita fuita en una canonada pot provocar humitat durant setmanes sense que sigui evident. Si una taca apareix sense relació amb la pluja o es manté encara que es ventili l’estança, convé revisar les instal·lacions properes.
També cal parar atenció a les connexions de rentadores, rentaplats, aigüeres i sanitaris. Revisar periòdicament els flexibles, les juntes i els sifons pot evitar danys importants.
La floridura acostuma a aparèixer en superfícies que es mantenen humides durant un cert temps. A més de deteriorar la pintura i els revestiments, pot afectar la qualitat de l’aire interior i agreujar les molèsties respiratòries en persones sensibles.
Per tractar una zona afectada cal actuar amb precaució. És recomanable utilitzar guants, evitar aixecar pols o espores i ventilar l’estança durant la neteja. En superfícies petites i no poroses es poden utilitzar productes específics antimoho, seguint sempre les instruccions de l’etiqueta.
No convé barrejar productes de neteja. En particular, no s’ha de combinar mai el lleixiu amb amoníac, àcids o altres netejadors, perquè es poden generar gasos perillosos.
Si la floridura ocupa una superfície extensa, reapareix ràpidament, afecta materials porosos o està relacionada amb una filtració, el més adequat és recórrer a un professional. Netejar la taca sense eliminar-ne la causa només proporciona una solució temporal.
Quan la condensació apareix sempre a les mateixes parets, pot existir un problema d’aïllament tèrmic. Les superfícies fredes afavoreixen aquest fenomen, especialment a l’hivern.
Millorar l’aïllament pot reduir la condensació, tot i que la solució depèn de com estigui construït l’habitatge. Hi ha diferents sistemes, com ara l’aïllament interior, les intervencions per l’exterior o la millora de finestres i tancaments.
També convé revisar els ponts tèrmics, que són zones on l’aïllament s’interromp o resulta menys eficaç. Solen aparèixer en pilars, trobades entre parets i sostres, caixes de persiana i contorns de finestres.
Aquestes intervencions requereixen estudiar cada cas. Una pintura especial pot ajudar en determinades situacions, però no ofereix el mateix resultat que corregir un aïllament deficient.
Quan apareix una taca, és freqüent buscar una solució ràpida. Tanmateix, alguns remeis només dissimulen el problema o fins i tot el poden empitjorar.
Pintar sense reparar l’origen. Si hi ha una filtració o una humitat persistent, la pintura es pot desprendre de nou al cap de poc temps.
Taponar les reixetes de ventilació. Pot semblar una manera d’evitar l’entrada d’aire fred, però redueix la renovació de l’aire i afavoreix l’acumulació de vapor.
Col·locar mobles enganxats a parets humides. Dificulta la circulació de l’aire i pot afavorir l’aparició de floridura en zones poc visibles.
Utilitzar un absorbent per solucionar una filtració. Aquests productes capten la humitat ambiental, però no aturen l’aigua que entra per una esquerda o una coberta.
Netejar la floridura sense corregir-ne la causa. Si la superfície continua humida, és probable que torni a aparèixer.
La clau és distingir entre un problema d’humitat ambiental i una entrada d’aigua a l’habitatge. A partir d’aquí, es pot triar el producte o la intervenció adequats.
Per al manteniment habitual, hi ha alguns productes que poden resultar útils:
Un higròmetre és especialment pràctic perquè permet conèixer les condicions reals d’una habitació. Com a referència general, una humitat relativa interior situada aproximadament entre el 40 % i el 60 % acostuma a ser confortable, tot i que depèn de la temperatura, la ventilació i les característiques de l’habitatge.
Hi ha situacions en què les mesures domèstiques no són suficients. Si la humitat torna a aparèixer després de netejar i ventilar, si les taques augmenten de mida o si s’observen despreniments importants del revestiment, convé investigar el problema.
També és recomanable demanar una valoració quan hi ha filtracions recurrents, humitat a la part baixa de diversos murs, olors persistents o danys a prop d’instal·lacions elèctriques.
En edificis antics, la capil·laritat i els problemes d’impermeabilització poden requerir tractaments específics. En altres casos, pot ser necessari revisar una coberta, una façana o una instal·lació de fontaneria.
Actuar a temps ajuda a evitar que un problema petit acabi afectant els revestiments, el mobiliari i altres elements de l’habitatge.
No hi ha un únic producte capaç de solucionar tots els problemes d’humitat. Ventilar, utilitzar un deshumidificador, aplicar una pintura antimoho o impermeabilitzar una superfície són mesures útils, però cadascuna té una funció concreta.
La millor solució és identificar primer d’on prové la humitat i actuar sobre aquesta causa. Després, els productes adequats poden ajudar a protegir les superfícies i mantenir l’habitatge en millors condicions.
A les botigues OPTIMUS pots trobar solucions per al manteniment i la protecció de la llar, des d’absorbents i deshumidificadors fins a pintures especials, segelladors i productes impermeabilitzants. Triar el producte adequat per a cada situació és el primer pas per evitar reparacions innecessàries.
La humitat és un dels problemes més habituals als habitatges. Pot aparèixer en forma de taques fosques, pintura que es desprèn, olor de tancat, floridura a les cantonades o gotes d’aigua a les finestres i les parets.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…