Quan baixen les temperatures, disposar d’un sistema de calefacció adequat permet mantenir una temperatura confortable a casa sense haver d’encendre tota la instal·lació de calefacció. Els calefactors elèctrics són una solució habitual per escalfar habitacions, banys, despatxos i estances que s’utilitzen durant períodes concrets. Tanmateix, triar l’aparell únicament pel preu o per la potència pot portar a comprar un equip que no s’adapti a les necessitats reals de l’estança.
Els problemes més habituals apareixen quan s’instal·la un calefactor amb poca capacitat per al volum de l’habitació, s’utilitza un aparell pensat per a interiors en una zona exterior o es connecta un equip de potència elevada a una instal·lació elèctrica que no està preparada per suportar aquesta càrrega. També és freqüent confondre la rapidesa amb què un aparell escalfa l’aire amb la seva capacitat per mantenir una temperatura estable.
Per triar correctament cal tenir en compte la mida de l’estança, l’aïllament, el temps d’ús, el tipus de calefacció i les condicions d’instal·lació. Cada tecnologia té unes característiques concretes i unes limitacions que convé conèixer abans de comprar.
No tots els calefactors funcionen de la mateixa manera. Alguns escalfen directament l’aire de l’habitació, mentre que d’altres transmeten calor a les persones i als objectes mitjançant radiació. Aquesta diferència influeix en la rapidesa d’escalfament, la distribució de la calor i el tipus d’estança on resulta més convenient utilitzar-los.
Els termoventiladors utilitzen una resistència elèctrica per generar calor i un ventilador per impulsar l’aire calent cap a l’estança. Són equips compactes, fàcils de transportar i adequats per a necessitats puntuals.
El seu principal avantatge és la rapidesa. En pocs minuts poden augmentar la temperatura d’una habitació petita, especialment si es col·loquen a prop de la zona que es vol escalfar. Per aquest motiu, són habituals en banys, despatxos i habitacions que no necessiten calefacció durant tot el dia.
La majoria disposa de dos nivells de potència, normalment al voltant de 1.000 i 2.000 W, tot i que existeixen models amb altres configuracions. Alguns incorporen termòstat regulable, protecció contra el sobreescalfament i desconnexió automàtica en cas de bolcada.
La seva principal limitació és que la calor desapareix relativament ràpid quan s’apaga l’aparell. A més, el ventilador genera soroll i pot moure pols, un aspecte que convé tenir en compte en dormitoris o espais on es necessita silenci.
Els calefactors ceràmics funcionen mitjançant una resistència o un element calefactor ceràmic que transforma l’energia elèctrica en calor. Un ventilador distribueix aquesta calor per l’habitació.
La ceràmica permet assolir temperatures de funcionament elevades i mantenir una transferència tèrmica estable. Són aparells habituals per escalfar estances petites i mitjanes durant períodes curts o moderats.
Una característica interessant de molts models és que incorporen diferents nivells de potència, termòstat i sistemes de seguretat. Alguns inclouen una funció d’oscil·lació per repartir l’aire calent en diferents direccions.
Cal distingir entre un calefactor ceràmic i un de convencional de resistència. Tot i que tots dos poden utilitzar ventilació forçada, l’element calefactor és diferent. Això influeix en el comportament de l’aparell, però no significa que un model ceràmic consumeixi necessàriament menys electricitat per produir la mateixa quantitat de calor.
Els radiadors d’oli funcionen mitjançant una resistència elèctrica que escalfa un fluid tèrmic tancat a l’interior de l’aparell. Aquest fluid transmet la calor al cos metàl·lic del radiador, que la distribueix progressivament per l’estança.
La seva principal característica és la inèrcia tèrmica. Triguen més temps a assolir la temperatura de funcionament que un termoventilador, però també mantenen la calor durant un període després de desconnectar-se.
Són adequats per a habitacions on es necessita una temperatura relativament estable durant diverses hores, com ara dormitoris, sales d’estar o despatxos.
Sovint incorporen rodes per facilitar-ne el desplaçament, termòstat i diferents nivells de potència. Els models domèstics habituals se situen aproximadament entre 1.000 i 2.500 W, segons les dimensions i les característiques.
Cal tenir en compte que l’oli no es consumeix ni s’ha de reomplir. Forma part d’un circuit tancat i no requereix manteniment periòdic del fluid.
Els convectors escalfen l’aire que entra per la part inferior de l’aparell. Quan augmenta la seva temperatura, l’aire puja i es genera una circulació natural que contribueix a escalfar l’habitació.
Són equips relativament silenciosos perquè molts models funcionen sense ventilador. També solen tenir un disseny pla que permet col·locar-los a la paret o recolzar-los a terra, segons el sistema d’instal·lació.
El seu funcionament és adequat per a habitacions petites i mitjanes, tot i que la distribució de la calor depèn de la circulació natural de l’aire i de les característiques de l’estança.
Els models més complets incorporen termòstat electrònic, programació horària i protecció contra el sobreescalfament.
Els emissors tèrmics són aparells elèctrics dissenyats per proporcionar calefacció durant períodes prolongats. Poden utilitzar elements calefactors secs o fluids tèrmics, segons el model.
El seu funcionament es basa a acumular i transmetre calor a través d’una superfície metàl·lica. Alguns incorporen programació setmanal, detecció de finestres obertes i control electrònic de la temperatura.
Són una alternativa per a estances on es busca un funcionament programat i una temperatura estable. Tanmateix, cal recordar que, si funcionen mitjançant una resistència elèctrica, el seu rendiment de conversió d’electricitat en calor dins del mateix aparell és pràcticament similar al d’altres calefactors elèctrics resistius.
La diferència de consum depèn principalment del temps de funcionament, la regulació, la temperatura seleccionada i les pèrdues de calor de l’habitació.
Els calefactors d’infrarojos transmeten energia mitjançant radiació tèrmica. En lloc d’escalfar primer tot el volum d’aire, escalfen directament les superfícies i les persones que reben aquesta radiació.
Són especialment interessants per a zones concretes, espais de treball i terrasses cobertes. També existeixen models de paret i sostre que permeten orientar la calor cap a una zona determinada.
El seu principal avantatge és que proporcionen una sensació de calor ràpida quan la persona es troba dins de la seva àrea de cobertura. Tanmateix, no sempre són la millor opció per escalfar uniformement una habitació completa.
A l’exterior, la seva eficàcia depèn de la potència, la distància, l’orientació i l’exposició al vent. Un calefactor d’infrarojos instal·lat en una terrassa oberta pot proporcionar calor localitzada, però no cal esperar el mateix resultat que en una habitació tancada.
La potència és un dels factors més importants a l’hora de triar un calefactor. S’expressa en watts (W) i determina la quantitat d’energia elèctrica que pot transformar en calor per unitat de temps.
Com a orientació inicial, per a un habitatge amb un aïllament raonable es poden utilitzar aquests valors aproximats:
- 80-100 W per metre quadrat en habitacions amb bon aïllament.
- 100-120 W per metre quadrat en estances amb un aïllament normal.
- 120-150 W per metre quadrat en espais amb un aïllament deficient o pèrdues tèrmiques importants.
Són valors orientatius, no una regla universal de dimensionament. L’alçada del sostre, la superfície envidrada, l’orientació, les infiltracions d’aire i la temperatura exterior poden modificar considerablement les necessitats.
Per exemple, per a una habitació de 12 m² amb un aïllament normal, un càlcul inicial de 100 W/m² donaria una potència aproximada de 1.200 W. Un calefactor de 1.500 W podria oferir un marge suficient en condicions habituals, tot i que caldria valorar les característiques reals de l’habitació.
En una estança de 20 m², la potència orientativa estaria entre 2.000 i 2.400 W amb els mateixos criteris d’aïllament.
No convé instal·lar un aparell massa petit pensant que funcionarà durant més temps per aconseguir la mateixa temperatura. Si la potència disponible és insuficient, pot ser que el calefactor treballi contínuament sense assolir el nivell de confort desitjat.
El consum elèctric depèn de la potència de l’aparell i del temps que es manté en funcionament.
Per calcular-lo cal convertir els watts en quilowatts i multiplicar-los per les hores de funcionament.
Consum (kWh) = Potència (kW) × Temps (hores).
Per exemple, un calefactor de 2.000 W equival a 2 kW. Si funciona durant tres hores a plena potència, el consum serà de 6 kWh.
Si el preu de l’electricitat és de 0,20 €/kWh, el cost energètic d’aquestes tres hores seria d’1,20 €, sense comptar altres conceptes de la factura.
És important distingir entre potència màxima i consum real. Un aparell amb termòstat pot aturar la resistència quan arriba a la temperatura seleccionada i tornar-la a connectar quan l’estança es refreda.
Per tant, un calefactor de 2.000 W no ha de consumir necessàriament 2 kWh durant cada hora d’ús. Dependrà de quant de temps estigui realment activada la resistència.
Tampoc cal assumir que un calefactor ceràmic, d’oli o un convector consumeix menys electricitat pel simple fet d’utilitzar una tecnologia diferent. En els sistemes elèctrics de resistència, la quantitat d’electricitat necessària per generar calor és molt similar.
L’elecció s’ha de centrar en la manera de transmetre aquesta calor, la regulació, el temps d’ús i les condicions de l’habitació.
L’ús previst és tan important com la potència. Un aparell adequat per escalfar ràpidament un bany pot no ser la millor opció per mantenir una habitació calenta durant tota la tarda.
Per al bany: els termoventiladors compactes i els calefactors ceràmics permeten augmentar ràpidament la temperatura abans de dutxar-se. És imprescindible triar models expressament aptes per a l’entorn on s’han d’instal·lar i respectar les distàncies de seguretat respecte de l’aigua.
Per al dormitori: els radiadors d’oli i els convectors silenciosos poden resultar adequats quan es necessita calor durant diverses hores. És convenient triar models amb termòstat i protecció contra el sobreescalfament.
Per a la sala d’estar: els emissors tèrmics i els radiadors elèctrics poden ser opcions interessants per a un ús programat. Si només cal escalfar una zona de la sala, un calefactor d’infrarojos pot oferir calor localitzada.
Per al despatx: un termoventilador ceràmic o un petit convector pot ser suficient si s’utilitza durant períodes concrets. La regulació de la temperatura ajuda a evitar un funcionament innecessari.
Per a una terrassa: els calefactors d’infrarojos específics per a exterior són una alternativa quan es busca escalfar una zona d’ocupació concreta. Cal comprovar-ne el grau de protecció contra l’aigua i la pols, així com les condicions de muntatge indicades pel fabricant.
Un calefactor elèctric és un aparell de potència elevada. Per això, la seva instal·lació i utilització han de respectar unes condicions bàsiques de seguretat.
Abans de connectar-lo cal comprovar que la presa de corrent i el circuit elèctric poden suportar la potència de l’aparell. Un equip de 2.000 W connectat a una xarxa de 230 V demana aproximadament 8,7 A.
No és recomanable connectar diversos calefactors de gran potència a una mateixa regleta ni utilitzar allargadors inadequats. Els cables i les connexions poden escalfar-se si treballen per sobre de la seva capacitat.
També cal respectar les distàncies de seguretat respecte de cortines, mobles, roba, papers i altres materials combustibles. Mai no s’ha de cobrir un calefactor ni utilitzar-lo per assecar peces de roba, tret que el fabricant indiqui expressament que l’aparell està dissenyat per a aquesta funció.
En els models portàtils convé comprovar que disposen de protecció contra la bolcada i desconnexió automàtica per sobreescalfament. Aquestes prestacions redueixen determinats riscos, però no substitueixen una utilització correcta.
Als banys i a les zones humides cal prestar una atenció especial al grau de protecció IP i a les restriccions d’instal·lació dels aparells elèctrics. No qualsevol calefactor es pot utilitzar a prop d’una dutxa o banyera. Cal respectar les zones de seguretat i les instruccions del fabricant.
Si l’aparell presenta olor de cremat, sorolls anormals, danys al cable o un escalfament excessiu de l’endoll, cal desconnectar-lo i deixar d’utilitzar-lo fins que se n’hagi comprovat l’origen del problema.
Els calefactors elèctrics necessiten poc manteniment, però convé fer algunes comprovacions per evitar avaries i mantenir un funcionament correcte.
La pols acumulada a les reixetes d’entrada i sortida d’aire pot dificultar la ventilació i provocar un augment de temperatura a l’interior de l’aparell. En els termoventiladors i els calefactors ceràmics és especialment important mantenir aquestes zones lliures d’obstacles.
Abans de netejar qualsevol equip cal desconnectar-lo del corrent i esperar que es refredi completament. La neteja exterior es pot fer amb un drap sec o lleugerament humit, seguint sempre les indicacions del fabricant.
També convé revisar periòdicament:
- L’estat del cable i de l’endoll.
- La neteja de les reixetes de ventilació.
- El funcionament del termòstat.
- L’estabilitat de les potes i els suports.
- L’estat dels comandaments i dels sistemes de regulació.
En els calefactors que només s’utilitzen durant l’hivern, és recomanable netejar-los abans de desar-los i conservar-los en un lloc sec, protegit de la pols i de la humitat.
Els radiadors d’oli no necessiten que se’n reompli ni se’n substitueixi el fluid tèrmic. Si presenten una fuita, deformacions o danys al cos metàl·lic, s’han de deixar d’utilitzar.
Abans de comprar un calefactor cal tenir clars tres aspectes: els metres quadrats que es volen escalfar, les hores de funcionament i el tipus de calor que es necessita. No és el mateix escalfar ràpidament un bany durant quinze minuts que mantenir una habitació a una temperatura estable durant tota la tarda.
També cal valorar l’aïllament de l’habitatge, la disponibilitat de preses elèctriques i les condicions de seguretat del lloc on s’instal·larà l’aparell. Triar una potència adequada i utilitzar correctament el termòstat ajuda a evitar consums innecessaris i problemes de funcionament.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança trobaràs diferents tipus de calefactors, radiadors i solucions de calefacció per adaptar-se a les necessitats de cada estança. L’equip de ferreteria t’ajudarà a comparar potències, sistemes de funcionament i característiques tècniques per triar l’aparell més adequat per a casa teva.
Quan baixen les temperatures, disposar d’un sistema de calefacció adequat permet mantenir una temperatura confortable a casa sense haver d’encendre tota la instal·lació de calefacció.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
