Quan un habitatge està ben preparat per suportar temperatures extremes, l’objectiu no és només mantenir una sensació tèrmica més confortable. També es tracta de reduir el consum elèctric, protegir els materials exposats a la calor i evitar que determinades instal·lacions treballin de manera continuada al límit de les seves prestacions.
Durant els episodis de calor intensa apareixen problemes recurrents: habitatges que acumulen temperatura durant tot el dia, persianes que no s’utilitzen correctament, ventiladors mal ubicats, equips de climatització amb filtres obstruïts o terrasses sense cap sistema d’ombreig. El resultat acostuma a ser el mateix: més consum, menys confort i una sensació persistent de calor fins i tot durant la nit.
Preparar l’habitatge abans que arribi una onada de calor permet actuar sobre diversos factors alhora: entrada de radiació solar, ventilació, aïllament, humitat ambiental i rendiment dels sistemes de refrigeració.
Abans de comprar qualsevol producte convé identificar quins són els punts pels quals l’habitatge guanya temperatura.
En la majoria de cases i pisos, la principal font d’escalfament no són les parets, sinó les superfícies envidrades exposades al sol. Una finestra orientada al sud o a l’oest pot incrementar diversos graus la temperatura d’una estança durant les hores centrals del dia.
- També hi influeixen altres elements:
- Persianes permanentment obertes.
- Finestres amb juntes deteriorades.
- Cobertes o teulades amb poc aïllament.
- Tancaments d’alumini sense trencament de pont tèrmic.
- Terrasses i patis amb paviments foscos que acumulen calor.
En habitatges unifamiliars és habitual que la planta superior arribi a temperatures significativament més altes a causa de l’acumulació d’aire calent sota la coberta.
Detectar aquestes zones permet prioritzar les actuacions més eficaces.
La manera més eficient d’evitar el sobreescalfament és impedir que la radiació solar arribi directament a les finestres i als tancaments.
Un cop el sol travessa el vidre, bona part de l’energia queda retinguda a l’interior en forma de calor. Per aquest motiu, les solucions exteriors acostumen a ser més eficaces que les interiors.
Els tendals continuen sent una de les solucions més utilitzades en terrasses, balcons i façanes.
La seva eficàcia depèn de diversos factors:
- Superfície ombrejada.
- Orientació solar.
- Color i densitat del teixit.
- Distància respecte al tancament.
Els teixits tècnics amb protecció UV i tractaments hidròfugs ofereixen una resistència superior a l’envelliment provocat per la radiació solar.
En una terrassa orientada a l’oest, un tendal correctament dimensionat pot reduir de manera notable la incidència directa del sol durant les hores més caloroses de la tarda.
Les veles tensades permeten cobrir espais on la instal·lació d’un tendal convencional resulta complicada.
Funcionen especialment bé en:
- Jardins.
- Patis interiors.
- Zones de piscina.
- Menjadors exteriors.
La tensió del teixit és fonamental. Una vela amb folgances acumula aigua, es deforma i envelleix abans d’hora.
En habitatges amb jardí, les pèrgoles permeten combinar ombra i ventilació.
Les estructures d’alumini ofereixen una elevada resistència a la corrosió i requereixen poc manteniment.
Les de fusta aporten un aspecte més càlid, però exigeixen revisions periòdiques dels tractaments protectors per evitar la degradació provocada pel sol i la humitat.
Tot i que són menys eficaces que els sistemes exteriors, contribueixen a limitar l’entrada de calor.
Les persianes permeten bloquejar una part important de la radiació abans que arribi a l’interior de l’habitatge.
Durant una onada de calor és recomanable mantenir-les baixades a les façanes exposades al sol durant les hores centrals del dia.
Els estors reflectants i les cortines tèrmiques poden complementar aquesta protecció.
Tanmateix, quan la calor ja ha travessat el vidre, la seva capacitat de reducció és inferior a la d’un tendal o una persiana exterior.
Un dels errors més habituals consisteix a mantenir les finestres obertes durant tot el dia.
Quan la temperatura exterior supera la interior, la ventilació deixa de refrescar i comença a introduir aire calent.
L’estratègia més eficaç acostuma a ser:
- Ventilar intensament a primera hora del matí.
- Ventilar durant la nit.
- Mantenir les finestres tancades durant les hores més caloroses.
- Fosquejar les estances exposades al sol.
- La ventilació creuada millora considerablement la renovació de l’aire.
S’aconsegueix obrint finestres situades en façanes oposades per generar un corrent natural.
En habitatges de diverses plantes es pot aprofitar l’efecte xemeneia, facilitant la sortida de l’aire calent pels nivells superiors.
Els ventiladors no redueixen la temperatura real de l’aire, però milloren la sensació tèrmica augmentant l’evaporació de la suor.
El seu consum elèctric és molt inferior al d’un equip d’aire condicionat.
Resulten especialment eficaços en:
- Sales d’estar.
- Dormitoris.
- Menjadors.
Per obtenir un bon rendiment s’han d’instal·lar a una altura adequada i amb un diàmetre proporcional a la superfície de l’estança.
Un ventilador massa petit mourà poc cabal d’aire.
Un de massa gran pot generar corrents molestos.
Permeten una instal·lació immediata i es poden desplaçar segons les necessitats.
Funcionen millor quan dirigeixen el flux d’aire cap a les zones ocupades.
En espais molt grans la seva capacitat de refresc és limitada.
Els sistemes d’aire condicionat necessiten una posada a punt abans dels mesos més calorosos.
Un equip amb filtres bruts perd rendiment i incrementa el consum energètic.
Les revisions bàsiques inclouen:
- Neteja dels filtres.
- Comprovació de les reixetes.
- Verificació del drenatge dels condensats.
- Revisió visual de la unitat exterior.
- Les obstruccions en el sistema de drenatge poden provocar degotejos i problemes d’humitat.
La unitat exterior també necessita una ventilació correcta. Si està envoltada d’obstacles o brutícia, disminueix la seva capacitat de dissipació tèrmica.
Tot i que sovint associem l’aïllament a l’hivern, també té un paper important durant l’estiu.
Els materials aïllants dificulten el pas de la calor des de l’exterior cap a l’interior.
Les zones més sensibles acostumen a ser:
- Cobertes.
- Façanes orientades al sud.
- Caixes de persiana.
- Finestres antigues.
Les juntes deteriorades generen infiltracions d’aire i redueixen l’eficiència energètica.
Substituir burlets envellits és una intervenció senzilla i econòmica.
Convé revisar:
- Portes d’accés.
- Finestres corredisses.
- Finestres practicables.
- Sortides a terrasses.
Les juntes endurides pel sol perden elasticitat i deixen de garantir una estanqueïtat adequada.
Les làmines adhesives per a vidres redueixen part de la radiació solar incident.
Poden ser una solució interessant quan no és possible instal·lar sistemes d’ombreig exterior.
La seva eficàcia depèn de la qualitat del producte i del tipus de vidre existent.
Les superfícies exteriors també influeixen en la temperatura de l’habitatge.
Els paviments foscos absorbeixen més radiació solar i arriben a temperatures elevades durant el dia.
En terrasses molt exposades al sol convé valorar:
- Paviments de tons clars.
- Gespa artificial de qualitat amb baixa absorció tèrmica.
- Elements vegetals.
- Sistemes d’ombreig.
Les plantes generen zones d’ombra i contribueixen a reduir la temperatura ambiental mitjançant l’evapotranspiració.
En balcons petits, unes quantes jardineres ben ubicades poden millorar el confort sense ocupar massa espai.
Durant l’estiu, una humitat elevada incrementa la sensació de xafogor.
Una temperatura moderada amb excés d’humitat pot resultar més incòmoda que una temperatura lleugerament superior en un ambient més sec.
Per mantenir nivells adequats convé:
- Ventilar en els moments adequats.
- Evitar estendre roba a l’interior.
- Revisar possibles fuites d’aigua.
- Mantenir nets els sistemes de climatització.
En zones especialment humides pot ser útil utilitzar deshumidificadors.
Les conseqüències no es limiten a una pèrdua de confort.
L’exposició prolongada a la calor pot provocar:
- Augment del consum elèctric.
- Degradació prematura de pintures i vernissos.
- Dilatacions en determinats materials.
- Fatiga de juntes i segellats.
- Reducció de la vida útil dels equips de climatització.
- En terrasses i jardins, les altes temperatures també acceleren l’envelliment de plàstics, mànegues, teixits d’ombreig i mobiliari exterior.
Els materials exposats de forma continuada al sol requereixen revisions periòdiques per detectar esquerdes, pèrdua d’elasticitat o deformacions.
La preparació inicial és important, però mantenir les instal·lacions en bon estat durant l’estiu és igualment necessari.
Convé revisar periòdicament:
- Tendals i ancoratges.
- Tensió de les veles d’ombreig.
- Filtres de l’aire condicionat.
- Ventiladors.
- Burlets i juntes.
- Sistemes de reg.
- Estat de mànegues i connexions.
Després d’episodis de vent fort o tempesta convé verificar que no hi hagi deformacions, afluixaments o desperfectes als elements exteriors.
Una petita reparació feta a temps acostuma a evitar substitucions més costoses al final de la temporada.
Preparar l’habitatge per a una onada de calor consisteix principalment a limitar l’entrada de radiació solar, millorar la ventilació quan les condicions ho permeten i mantenir en bon estat els equips destinats a refrescar els espais interiors. No existeix una única solució vàlida per a tots els habitatges. El resultat dependrà de l’orientació, l’aïllament, les dimensions de les estances i l’ús de cada espai.
Actuar abans que arribin les temperatures extremes permet treballar amb més marge i obtenir millors resultats durant tot l’estiu. A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir la solució que millor s’adapti al teu habitatge, terrassa o jardí. També pots acostar-te a la ferreteria OPTIMUS més propera i t’assessoraran sobre els productes més adequats per millorar el confort durant els mesos de més calor.
Quan un habitatge està ben preparat per suportar temperatures extremes, l’objectiu no és només mantenir una sensació tèrmica més confortable.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
