Disposar d’una terrassa petita no significa renunciar a un espai verd. Amb una bona planificació és possible crear un racó funcional, fàcil de mantenir i adaptat a les condicions de llum i al clima de l’habitatge. L’elecció dels testos, el substrat i les plantes influeix directament en el desenvolupament de la vegetació i en la durabilitat de la instal·lació.
Molts dels problemes apareixen per utilitzar recipients massa petits, escollir plantes que no s’adapten a l’orientació de la terrassa o instal·lar un sistema de reg insuficient. També és freqüent sobrecarregar l’espai amb massa testos, cosa que dificulta el manteniment i redueix la circulació de l’aire entre les plantes.
Planificar correctament la distribució permet aprofitar millor cada metre quadrat i facilita la cura diària.
Abans d’escollir qualsevol planta convé conèixer les condicions de llum.
Una terrassa orientada al sud rep moltes hores de sol directe i arriba a temperatures elevades durant l’estiu. En aquests casos funcionen millor les espècies resistents a la calor i a la sequera.
Les terrasses orientades al nord disposen de més ombra i requereixen plantes adaptades a ambients amb menys radiació solar.
Les orientacions est i oest reben sol durant una part del dia i ofereixen condicions intermèdies que permeten cultivar una major varietat d’espècies.
També convé valorar l’exposició al vent, especialment en àtics i edificis alts, on pot accelerar l’evaporació de l’aigua i malmetre les plantes més delicades.
El recipient condiciona el desenvolupament de les arrels i la freqüència de reg.
Els testos de fang ofereixen una bona transpiració, tot i que perden humitat amb més rapidesa i acostumen a pesar més.
Els de resina o plàstic són més lleugers, resisteixen bé la intempèrie i conserven millor la humitat del substrat.
Les jardineres rectangulars permeten aprofitar les baranes i les parets, mentre que els testos alts són una bona opció quan es vol reduir la superfície ocupada al terra.
En qualsevol cas, tots han de disposar d’orificis de drenatge per evitar l’entollament.
No totes les terres serveixen per cultivar en test.
Els substrats específics incorporen torba, fibra de coco, compost i materials drenants com la perlita o l’argila expandida, que afavoreixen el desenvolupament de les arrels i milloren l’aireig.
Amb el pas del temps, el substrat perd estructura i nutrients, per la qual cosa és recomanable renovar-lo parcialment cada un o dos anys, segons el tipus de cultiu.
Una capa de grava o d’argila expandida al fons del test també facilita el drenatge.
L’elecció dependrà de l’orientació i del temps disponible per al manteniment.
Entre les espècies més utilitzades destaquen:
- Lavanda.
- Romaní.
- Farigola.
- Geranis.
- Petúnies.
- Gessamí.
- Hortènsies.
- Falgueres.
- Plantes suculentes.
- Plantes aromàtiques com l’alfàbrega, la menta o el julivert.
En una terrassa assolellada, les plantes aromàtiques i les espècies mediterrànies ofereixen un bon comportament amb un consum moderat d’aigua.
En espais amb ombra parcial es poden cultivar falgueres, hortènsies o determinades varietats d’heura.
Quan la superfície disponible és reduïda convé utilitzar les parets.
Els jardins verticals, les prestatgeries metàl·liques, les gelosies o els suports per a testos permeten augmentar la superfície de cultiu sense ocupar espai útil al terra.
Les plantes enfiladisses també ajuden a crear zones d’ombra i aporten més privacitat.
És important comprovar que els suports puguin suportar correctament el pes dels testos una vegada plens de substrat i d’aigua.
El reg és un dels aspectes més importants del manteniment.
En terrasses petites acostuma a ser suficient un reg manual amb regadora.
Quan l’habitatge roman buit durant diversos dies, els sistemes de reg per degoteig amb programador permeten mantenir una humitat constant i reduir el consum d’aigua.
Convé regar a primera hora del matí o al vespre per minimitzar l’evaporació.
Les plantes cultivades en test disposen d’una quantitat limitada de nutrients.
Durant la primavera i l’estiu és recomanable aportar fertilitzant seguint la dosi indicada pel fabricant.
Hi ha fertilitzants líquids, granulats i d’alliberament lent.
Escollir-ne un o un altre dependrà del tipus de planta i de la freqüència de manteniment prevista.
L’excés d’aigua provoca un dels problemes més habituals en la jardineria domèstica.
Quan l’aigua queda acumulada al fons del test, les arrels reben menys oxigen i augmenta el risc de podridura.
Els primers símptomes acostumen a ser fulles grogues, un creixement lent i una pèrdua de vigor.
Revisar periòdicament els orificis de drenatge evita moltes d’aquestes incidències.
Durant l’estiu, els testos poden assolir temperatures molt elevades.
En terrasses orientades al sud convé utilitzar encoixinats vegetals o escorça de pi per reduir l’evaporació.
També és recomanable separar lleugerament els testos del terra quan aquest acumula molta calor.
En dies de temperatures extremes pot ser necessari augmentar la freqüència de reg.
Un manteniment periòdic millora l’aspecte de la terrassa i allarga la vida de les plantes.
Convé retirar regularment les flors marcides i les fulles seques.
També és recomanable revisar l’estat del substrat, eliminar les males herbes i comprovar que no hi hagi plagues com pugons, cotxinilles o aranya roja.
Detectar aquests problemes en una fase inicial en facilita molt el control.
No cal disposar d’un gran equip.
Les eines més útils acostumen a ser:
- Tisores de poda.
- Regadora.
- Polvoritzador.
- Pala de trasplantament.
- Guants de jardineria.
- Rasclet de mà.
Mantenir aquestes eines netes després de cada ús ajuda a allargar-ne la vida útil i redueix la transmissió de malalties entre les plantes.
Els testos s’han de revisar periòdicament per comprovar que no presenten esquerdes ni deformacions.
Convé buidar els plats inferiors després del reg per evitar acumulacions permanents d’aigua.
Els sistemes de reg per degoteig requereixen netejar els degotadors a l’inici de cada temporada per evitar obturacions provocades per la calç o petits sediments.
Si durant l’hivern es produeixen gelades intenses, alguns testos de fang poden esquerdar-se si romanen completament saturats d’aigua.
Crear un petit jardí en una terrassa depèn més d’una bona planificació que de l’espai disponible. Escollir plantes adaptades a l’orientació, utilitzar testos amb un bon drenatge i mantenir un reg adequat permet gaudir d’un espai verd durant tot l’any amb un manteniment raonable.
Disposar d’una terrassa petita no significa renunciar a un espai verd. Amb una bona planificació és possible crear un racó funcional, fàcil de mantenir i adaptat a les condicions de llum i al clima de l’habitatge.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
