Un sistema de reg ben resolt ha de ser capaç de mantenir l’aportació d’aigua necessària durant diversos dies o setmanes sense supervisió constant. L’objectiu no és regar més, sinó regar de manera estable i adaptada a les necessitats de cada zona del jardí o la terrassa.
Abans de les vacances apareixen sempre els mateixos problemes. Programadors mal configurats, degotadors obturats per la calç o la brutícia i mànegues que perden aigua per una unió defectuosa. També és freqüent deixar el reg funcionant sense haver-lo comprovat prèviament i descobrir, a la tornada, que una part de les plantes ha passat set mentre una altra ha rebut més aigua de la necessària.
Preparar la instal·lació amb antelació permet detectar aquests problemes i evitar pèrdues d’aigua, deteriorament de les plantes i consums innecessaris.
Abans d’instal·lar programadors o modificar horaris convé comprovar l’estat general del sistema.
Una instal·lació domèstica de reg sol estar formada per una presa d’aigua, un programador, filtres, canonades de distribució i elements d’emissió com degotadors, difusors o microaspersors. Si qualsevol d’aquests components presenta desgast o brutícia, el rendiment disminueix.
És recomanable fer una inspecció visual completa uns dies abans de marxar. Cal revisar unions, racors, juntes i connexions roscades. Una petita fuita pot semblar poc important, però durant diverses setmanes pot provocar pèrdues considerables d’aigua.
També convé comprovar que les canonades no presentin pessigades, aixafaments o esquerdes causades pel sol i l’envelliment del material.
El programador és l’element que permet automatitzar els cicles de reg. Per a absències curtes o prolongades és la solució més fiable sempre que la instal·lació es trobi en bon estat.
Són els més habituals en terrasses i jardins petits.
S’instal·len directament sobre la presa d’aigua i funcionen amb piles alcalines. Permeten establir horaris, freqüència i durada del reg. Segons el model poden programar un o diversos cicles diaris.
La seva instal·lació és senzilla i normalment utilitzen rosques estàndard de 3/4 de polzada o adaptadors compatibles.
En jardins de més superfície és habitual dividir la instal·lació en sectors independents.
Una zona pot alimentar la gespa, una altra els arbustos i una altra les jardineres o testos. Cada sector requereix temps de reg diferents. Els programadors multizona permeten gestionar aquestes necessitats sense malbaratar aigua.
En un habitatge unifamiliar amb jardí i piscina, per exemple, la gespa pot necessitar cicles més llargs que una zona d’arbustos mediterranis adaptats a la sequera.
No tots els mètodes de reg ofereixen el mateix control ni la mateixa eficiència.
És l’opció més recomanable per a absències prolongades.
L’aigua se subministra lentament directament sobre el substrat. Això redueix les pèrdues per evaporació i millora l’aprofitament de l’aigua.
Els cabals habituals dels degotadors domèstics solen situar-se entre 2 i 8 litres per hora, segons el model.
En jardineres, testos i zones d’arbustos permet mantenir una humitat estable sense entollaments.
La microaspersió distribueix l’aigua sobre una superfície més gran.
Resulta útil en massissos florals, petits parterres o àrees amb diverses plantes agrupades. Tanmateix, presenta més pèrdues per evaporació que el degoteig, especialment durant l’estiu.
És important evitar que els emissors mullin constantment parets, mobiliari o zones de pas.
Són habituals en superfícies de gespa.
El seu principal avantatge és la cobertura d’àrees àmplies. Com a contrapartida, consumeixen més aigua i requereixen una pressió suficient per funcionar correctament.
Si la instal·lació treballa amb poca pressió, alguns aspersors poden quedar parcialment oberts i generar zones seques.
Molts problemes apareixen perquè s’instal·la més equipament del que la xarxa pot alimentar correctament.
En instal·lacions domèstiques la pressió sol situar-se entre 2 i 5 bars. Alguns emissors necessiten un rang mínim per funcionar adequadament.
Quan es connecten massa degotadors o aspersors en una mateixa línia, el cabal disponible es reparteix entre tots ells i el rendiment disminueix.
Per aquest motiu convé respectar les recomanacions del fabricant i evitar ampliacions improvisades just abans de marxar de vacances.
Els filtres solen passar desapercebuts fins que apareixen les obturacions.
La seva funció consisteix a retenir partícules de sorra, restes orgàniques o petites impureses presents a l’aigua. Sense aquesta protecció, els degotadors poden perdre cabal o bloquejar-se completament.
En sistemes de degoteig són especialment importants. Un filtre net ajuda a mantenir la uniformitat del reg en tota la instal·lació.
Abans d’un període prolongat d’absència convé desmuntar-lo, netejar-lo i comprovar que la malla filtrant no presenti trencaments.
Les terrasses solen presentar necessitats diferents de les d’un jardí.
Els testos tenen un volum limitat de substrat i perden humitat amb rapidesa durant els mesos més càlids. A l’estiu, una jardinera orientada al sud pot necessitar aportacions freqüents fins i tot quan les plantes són resistents.
Per a aquests casos resulta pràctic utilitzar kits de microdegoteig connectats a un programador d’aixeta.
Quan no existeix una presa d’aigua propera també es poden utilitzar sistemes alimentats des de dipòsits. Alguns equips incorporen petites bombes de baixa tensió capaces de distribuir aigua a diversos testos de manera automàtica.
La capacitat del dipòsit s’ha de calcular tenint en compte el nombre de plantes, la durada de l’absència i el consum estimat d’aigua.
L’horari influeix directament en l’eficiència del sistema.
Durant l’estiu és preferible regar a primera hora del matí o durant la nit. En aquestes franges l’evaporació és menor i l’aigua roman més temps disponible al substrat.
Regar durant les hores centrals del dia augmenta les pèrdues i redueix l’eficàcia de l’aportació d’aigua.
També és important evitar temps excessius. Un reg massa llarg pot provocar saturació del substrat, manca d’oxigen a les arrels i aparició de malalties associades a la humitat.
Els errors de disseny solen fer-se visibles precisament quan no hi ha ningú a casa.
Entre els problemes més freqüents hi ha:
- Degotadors amb cabal insuficient.
- Aspersors que no cobreixen tota la superfície prevista.
- Fuites en racors i unions.
- Obturacions per brutícia o calç.
- Programacions incorrectes.
- Pèrdues de pressió per excés d’emissors.
Aquests problemes poden traduir-se en zones completament seques, plantes debilitades o consums d’aigua superiors als previstos.
Per aquest motiu és recomanable fer una prova completa diversos dies abans de marxar. El sistema ha de funcionar durant diversos cicles per verificar que tots els components treballen correctament.
A més de revisar el sistema de reg, algunes mesures ajuden a reduir el consum d’aigua.
L’eliminació de fulles seques i flors marcides redueix l’esforç de la planta. També pot ser útil agrupar els testos en zones parcialment ombrejades per disminuir l’evaporació.
Els encoixinats orgànics o minerals ajuden a conservar la humitat del substrat. Escorça de pi, grava decorativa o materials similars limiten l’exposició directa al sol i redueixen les pèrdues d’aigua.
En jardins amb zones recentment plantades convé prestar-hi especial atenció, ja que les seves necessitats hídriques solen ser superiors a les dels exemplars ja establerts.
La millor manera d’evitar incidències és realitzar un manteniment preventiu periòdic.
Abans de marxar convé revisar filtres, juntes, piles del programador i l’estat general de les canonades. Les piles s’han de substituir si hi ha qualsevol dubte sobre l’autonomia restant.
També és aconsellable comprovar que les tapes de registre, connexions i caixes de vàlvules mantenen una bona estanquitat davant la pluja, la pols i els insectes.
En tornar, la instal·lació s’ha d’inspeccionar novament. Cal verificar que no hi hagi fuites, deformacions per calor, connexions fluixes o emissors obturats.
Si es detecta un degotador amb baix rendiment, normalment resulta més pràctic substituir-lo que intentar recuperar-lo. De la mateixa manera, les juntes deteriorades s’han de reemplaçar per mantenir l’estanquitat del sistema.
Un manteniment senzill i periòdic allarga la vida útil de la instal·lació i redueix el risc d’avaries durant els mesos de més ús.
Preparar el reg abans de les vacances consisteix a combinar una instal·lació en bon estat amb una programació adequada. El sistema ha d’aportar l’aigua necessària sense excessos i mantenir una distribució uniforme durant tot el període d’absència.
La revisió de filtres, programadors, juntes i emissors sol evitar la majoria d’incidències. Una petita comprovació prèvia pot marcar la diferència entre trobar un jardí en bones condicions o una instal·lació plena de problemes a la tornada.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir la solució que millor s’adapti a la teva terrassa o jardí.
Pots acostar-te a la ferreteria OPTIMUS més propera i t’assessoraran sobre quins productes s’ajusten millor al teu cas.
Un sistema de reg ben resolt ha de ser capaç de mantenir l’aportació d’aigua necessària durant diversos dies o setmanes sense supervisió constant. L’objectiu no és regar més, sinó regar de manera estable i adaptada a les necessitats de cada zona del jardí
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
