Un terra de rajola o ceràmica pot resultar especialment fred durant els mesos d’hivern. El material transmet ràpidament la temperatura de la superfície i, si el paviment està en contacte amb zones poc aïllades, la sensació de fred encara pot ser més acusada.
Per millorar el confort no sempre cal substituir el paviment. Hi ha solucions senzilles, com les catifes, les estores o les bases aïllants, que permeten reduir la sensació de fred i protegir determinades zones de la casa. El més important és escollir-les segons l’estança i les condicions d’ús.
També cal evitar alguns errors habituals: col·locar una catifa que no suporta bé la humitat en un bany, utilitzar una superfície que rellisca sobre una rajola llisa o esperar un gran aïllament tèrmic d’una capa massa fina.
La ceràmica, el gres i altres materials minerals tenen una elevada capacitat per conduir la calor. Quan caminem descalços, el peu està més calent que la superfície del paviment i aquesta diferència fa que notem ràpidament el fred.
La sensació no depèn únicament de la temperatura de l’aire. També hi influeixen el tipus de paviment, el suport que hi ha sota les rajoles, l’aïllament del forjat i la temperatura de l’estança.
En un habitatge situat sobre un espai no climatitzat, un garatge o una zona exterior, el terra pot perdre més calor. En aquests casos, una catifa pot millorar molt el confort de la superfície, però no solucionarà per si sola un problema d’aïllament constructiu.
Per a sales d’estar, dormitoris i passadissos, una de les opcions més pràctiques és cobrir les zones de pas o d’ús habitual amb una catifa o una moqueta.
La catifa crea una capa entre el peu i la rajola. Això redueix el contacte directe amb una superfície freda i millora la sensació tèrmica. A més, protegeix el paviment davant de petites ratllades i cops en zones on hi ha moviment freqüent de mobles.
La mida també és important. Una catifa massa petita pot quedar just en una zona de pas i provocar que els peus entrin i surtin contínuament del paviment cobert. En una sala d’estar, per exemple, és més pràctic que cobreixi una zona suficient al voltant del sofà i la taula.
En dormitoris, una alternativa senzilla és utilitzar catifes als laterals i als peus del llit. D’aquesta manera, la primera superfície que es trepitja al matí no és directament la rajola freda.
No totes les catifes ofereixen el mateix comportament. El gruix, la densitat i el material influeixen tant en el confort com en el manteniment.
Per a zones seques, les catifes tèxtils són una opció habitual. Les fibres sintètiques poden ser pràctiques quan es busca facilitat de neteja i resistència a l’ús diari. Les fibres naturals també poden oferir un bon confort, però cal valorar-ne el manteniment i la resistència segons l’estança.
La part inferior també és important. Una catifa amb una base adequada pot quedar més estable sobre una rajola llisa i reduir el risc de desplaçament. Si el paviment és molt polit, convé utilitzar una base antilliscant específica.
Aquesta base també ajuda a evitar que la catifa fregui directament contra la superfície i es mogui cada vegada que hi passem per sobre.
El bany és una de les estances on més es nota el fred del paviment, però també és una de les zones on més importància té escollir correctament el material.
Una estora de bany ha de suportar l’aigua i la humitat habituals de l’estança. Si absorbeix massa aigua i tarda a assecar-se, pot acabar generant males olors o afavorint l’aparició de floridura.
La part inferior ha de proporcionar una bona adherència sobre la rajola. Una superfície molt llisa, especialment quan està mullada, pot augmentar el risc de relliscada.
També és convenient retirar i assecar periòdicament l’estora. No s’ha de deixar permanentment humida sobre el paviment, especialment en banys amb poca ventilació.
Quan es busca més confort, es pot incorporar una base sota la catifa. Aquest element pot aportar més gruix, estabilitat i una certa millora de l’aïllament respecte del contacte directe amb la rajola.
La base ha de ser compatible amb el tipus de paviment i amb la catifa. També cal comprovar que no provoqui un desnivell excessiu en portes o zones de pas.
En passadissos i entrades, per exemple, una base massa gruixuda pot fer que una porta fregui quan s’obre. En aquests casos, és preferible buscar un sistema més prim que mantingui l’estabilitat sense crear problemes de funcionament.
Si l’objectiu principal és l’aïllament tèrmic, cal tenir en compte que una catifa domèstica no substitueix l’aïllament de l’edifici. Pot millorar la sensació de confort a la superfície, però no corregeix un pont tèrmic o una manca d’aïllament del forjat.
En algunes estances, la sensació de fred no prové únicament del paviment. Les corrents d’aire que entren per portes, finestres o punts mal segellats també poden refredar la zona inferior de l’habitació.
Els sòcols tenen una funció important en l’acabat entre paret i paviment. Si hi ha separacions visibles o juntes deteriorades, convé revisar-les i reparar-les amb el producte adequat.
En habitatges amb portes que comuniquen amb l’exterior, també pot ser necessari revisar la part inferior de la fulla. Un burlet o un sistema de segellament adequat pot reduir l’entrada d’aire fred.
Aquesta actuació és especialment útil quan el terra és fred perquè està situat a prop d’una porta exterior. En aquests casos, reduir les infiltracions pot millorar el confort de tota l’estança.
Les juntes del paviment no acostumen a ser la causa principal que una rajola sigui freda, però sí que poden afectar l’estat general del paviment.
Si la junta està trencada, es desprèn o presenta zones amb humitat, cal revisar-ne l’origen. Una junta deteriorada pot permetre l’entrada d’aigua i acabar afectant el suport.
En banys i cuines, les zones humides requereixen especial atenció. Si hi ha taques fosques, floridura recurrent, peces que es mouen o juntes que es desprenen, no és convenient limitar-se a cobrir la zona amb una estora.
Primer cal determinar si existeix un problema d’humitat, una filtració o una mala adherència del paviment.
Els terres amb calefacció radiant funcionen de manera diferent. En aquest cas, l’objectiu no és afegir qualsevol material aïllant, ja que una capa amb una resistència tèrmica elevada pot dificultar la transmissió de calor cap a l’estança.
Abans de col·locar una catifa, una moqueta o una base aïllant sobre un terra radiant, cal consultar les indicacions del fabricant del sistema de calefacció i del revestiment.
Les solucions especialment gruixudes poden reduir l’eficiència de la calefacció. Per això, en aquests casos convé prioritzar revestiments compatibles i evitar afegir capes innecessàries.
També és important no tapar elements de regulació, juntes de dilatació o zones que necessitin quedar accessibles per a manteniment.
A les terrasses i zones exteriors, la situació és diferent. La ceràmica està exposada directament a la temperatura exterior, a la pluja i a la radiació ultraviolada.
Una catifa d’interior no és adequada per a aquestes zones. Si es vol cobrir part del paviment exterior, cal utilitzar productes pensats específicament per a l’exterior i resistents a la humitat.
També cal tenir en compte el drenatge. Una superfície que acumuli aigua sota una catifa o una estora pot afavorir l’aparició de taques, floridura i deteriorament de les juntes.
En una terrassa amb piscina, per exemple, és especialment important que les estores siguin adequades per a ambients humits i que permetin evacuar l’aigua correctament.
Quan es cobreix un paviment ceràmic, cal deixar que la superfície es mantingui seca. Una catifa que reté humitat durant hores pot acabar provocant problemes encara que la rajola original estigui en bon estat.
Això és especialment important en banys, cuines, entrades i zones properes a portes exteriors.
Si una catifa s’ha mullat, convé retirar-la, assecar-la i deixar ventilar el paviment. També cal netejar periòdicament la cara inferior, ja que pot acumular pols i humitat.
Quan apareix floridura de manera repetida, cal buscar la causa. Pot existir una filtració, una condensació elevada o una ventilació insuficient. Cobrir la zona no resol l’origen del problema.
El manteniment és senzill, però ha de ser constant. Una catifa o una estora acumula pols, sorra i restes que poden acabar ratllant la superfície si es desplacen sobre la rajola.
Per això és recomanable aspirar-les amb regularitat i seguir les indicacions de neteja del fabricant. En zones d’entrada, una neteja més freqüent ajuda a evitar que petites partícules abrasives arribin al paviment.
També cal revisar les bases antilliscants. Si han perdut adherència, estan deformades o presenten desperfectes, és preferible substituir-les.
En les zones humides, cal comprovar que no hi hagi olors, taques o signes de floridura a la part inferior de l’estora.
La millor opció depèn de l’ús i de les condicions del paviment. No té sentit utilitzar el mateix sistema en un dormitori que en un bany o en una terrassa.
Sala d’estar i dormitori: una catifa amb una base estable és una opció senzilla per millorar el confort en les zones d’ús habitual.
Passadissos: és important prioritzar l’estabilitat i evitar gruixos que puguin interferir amb les portes.
Bany: cal una estora resistent a la humitat, amb bona adherència i que pugui assecar-se amb facilitat.
Cuina: convé utilitzar materials fàcils de netejar i resistents a l’ús freqüent. També s’ha de vigilar que no rellisquin sobre la ceràmica.
Terrassa: només s’han d’utilitzar productes aptes per a exterior, resistents a la humitat i compatibles amb les condicions de drenatge.
Si després d’incorporar una catifa o una estora el terra continua presentant una sensació de fred molt elevada, pot ser que el problema no sigui només superficial.
Cal observar què hi ha sota el paviment i quina estança o espai hi ha a l’altra banda del forjat. Un terra situat sobre un garatge sense climatitzar, un local o una zona exterior pot perdre molta més calor que un paviment situat entre dues estances climatitzades.
També convé revisar portes i finestres, especialment si hi ha corrents d’aire a la zona baixa. En alguns casos, millorar l’estanquitat dels tancaments pot tenir més efecte sobre el confort que afegir més gruix sobre el paviment.
Si existeix humitat, rajoles que es mouen, juntes deteriorades o altres desperfectes, cal solucionar primer aquestes incidències.
Protegir un terra fred no consisteix simplement a afegir una capa sobre la rajola. Cal tenir en compte la humitat, el risc de relliscada, el gruix, l’estabilitat i el manteniment.
Una catifa massa gruixuda pot interferir amb una porta. Una estora inadequada pot retenir humitat. Una base que no s’adhereixi correctament pot fer que la catifa es mogui. I una solució massa aïllant pot no ser adequada sobre un sistema de calefacció radiant.
Per això, abans d’escollir el producte, convé definir l’objectiu: millorar la sensació tèrmica, protegir el paviment, augmentar la seguretat en una zona humida o reduir les corrents d’aire.
Els terres de ceràmica i gres no han de ser un problema durant els mesos freds. Amb la solució adequada es pot millorar el confort de les zones d’ús habitual sense haver d’aixecar el paviment. La qüestió és escollir el material segons l’estança, l’ús i les condicions d’humitat o temperatura.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança trobaràs diferents solucions per protegir i fer més confortable el paviment de casa teva. El personal de ferreteria et pot ajudar a valorar quin sistema s’adapta millor a cada zona i evitar una solució que acabi generant un altre problema.
Un terra de rajola o ceràmica pot resultar especialment fred durant els mesos d’hivern.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
