Una mosquitera ben escollida ha d’impedir el pas dels insectes sense dificultar la ventilació ni l’ús habitual de finestres i portes. A més, ha de resistir l’exposició continuada al sol, la pluja, el vent i els canvis de temperatura sense deformar-se ni perdre tensió.
A la ferreteria és habitual trobar instal·lacions que no funcionen correctament per errors força senzills. Un dels més freqüents és escollir un sistema que no s’adapta al tipus d’obertura de la finestra. També és habitual instal·lar una mosquitera amb unes mides incorrectes, deixant espais per on acaben entrant insectes. Un altre problema comú és no tenir en compte el desgast provocat per la radiació solar o l’acumulació de brutícia a les guies, fet que acaba dificultant el funcionament.
Tot i que totes compleixen la mateixa funció, no totes les mosquiteres serveixen per a qualsevol habitatge. El tipus de fusteria, la freqüència d’ús, l’orientació de la façana i l’espai disponible condicionen quina solució és la més adequada.
L’elecció depèn principalment del tipus de finestra o porta on s’hagi d’instal·lar i de la freqüència amb què s’utilitza.
Són la solució més senzilla i econòmica. Consisteixen en un marc rígid d’alumini amb una malla tensada que roman instal·lada durant tota la temporada.
Són adequades per a finestres que gairebé no necessiten obrir-se completament o on l’accés a l’exterior no és habitual, com ara finestres de banys, garatges, trasters o safareigs.
Entre els seus avantatges destaquen la senzillesa d’instal·lació, el baix manteniment i una bona resistència al vent quan el marc queda correctament fixat.
El seu principal inconvenient és que cal desmuntar-les per accedir completament a l’exterior quan cal netejar la finestra o fer-hi alguna tasca de manteniment.
Són un dels sistemes més utilitzats en habitatges. La malla es recull dins d’un calaix d’alumini quan no s’utilitza i es desplega mitjançant unes guies laterals.
Aquest sistema protegeix la malla del sol, la brutícia i la pluja quan està enrotllada, allargant considerablement la seva vida útil.
És una bona opció per a finestres d’ús diari, ja que permet obrir i tancar la mosquitera tantes vegades com calgui sense haver-la de desmuntar.
La qualitat del mecanisme és important. Un moll amb una tensió excessiva pot accelerar el desgast de la malla, mentre que un de massa fluix dificulta que s’enrotlli completament.
Estan dissenyades per a finestres i portes corredisses. Es desplacen sobre carrils paral·lels a la fusteria i pràcticament no ocupen espai.
La seva instal·lació acostuma a ser senzilla quan la finestra disposa del carril adequat. A més, permeten retirar-les fàcilment per fer tasques de neteja.
El bon funcionament depèn que les rodes mantinguin una bona alineació i que les guies es mantinguin netes.
La malla es plega en forma d’acordió en lloc d’enrotllar-se. Aquest disseny evita la tensió constant sobre el teixit i facilita el seu desplaçament.
S’utilitzen especialment en portes de terrasses, balcons i jardins, on el pas és freqüent.
El seu desplaçament és suau fins i tot en grans dimensions i suporten millor un ús intensiu que alguns sistemes enrotllables.
Funcionen mitjançant frontisses igual que una porta convencional.
S’utilitzen sobretot en accessos exteriors on cal travessar contínuament l’obertura sense manipular sistemes enrotllables o corredissos.
Són habituals en habitatges unifamiliars, patis o zones de jardí.
No totes les mosquiteres ofereixen la mateixa resistència. La qualitat dels perfils, la malla i els accessoris determina tant la seva durada com el manteniment que requeriran amb el pas del temps.
L’alumini lacat és el material més habitual.
Presenta diversos avantatges:
En zones properes al mar és recomanable optar per acabats de més qualitat per reduir l’efecte del salnitre sobre la cargoleria i els perfils.
És l’opció més estesa.
No s’oxida, suporta bé la humitat i ofereix prou flexibilitat per absorbir petites deformacions sense trencar-se.
A més, manté una bona visibilitat des de l’interior.
Presenta més rigidesa i una elevada resistència mecànica.
És adequada quan hi ha risc de petits cops o un ús intensiu, tot i que pot patir deformacions permanents si rep impactes importants.
Existeixen versions específiques per a determinades necessitats.
Les malles reforçades suporten millor les esgarrapades de gossos i gats.
Les de trama més tancada redueixen l’entrada d’insectes molt petits.
També hi ha teixits amb tractaments que disminueixen parcialment la radiació solar o milloren la privacitat.
Abans de comprar convé analitzar diversos aspectes de la instal·lació.
El primer és el tipus d’obertura de la finestra.
Les finestres abatibles solen admetre sistemes enrotllables o fixos.
Les corredisses funcionen millor amb mosquiteres lliscants.
Les portes d’accés freqüent solen beneficiar-se de models plisats o abatibles.
També és important valorar l’exposició al vent.
En habitatges situats en plantes altes o zones obertes convé instal·lar perfils robustos i sistemes de tancament ferms per evitar vibracions o que la malla surti accidentalment del seu lloc.
Un altre aspecte és l’orientació.
Les façanes orientades al sud o a l’oest reben moltes més hores de radiació solar, fet que accelera l’envelliment d’alguns plàstics i components si són de baixa qualitat.
Una diferència de pocs mil·límetres pot impedir un bon tancament.
Les mesures s’han de prendre sobre el buit útil d’instal·lació i comprovar tant l’amplada com l’alçada.
També convé verificar si hi ha desnivells o petites diferències entre la part superior i la inferior del marc.
En edificis antics no és estrany trobar fusteries lleugerament desquadades que obliguen a fer petits ajustos durant el muntatge.
Quan la mosquitera queda massa petita apareixen espais per on entren insectes.
Si queda massa ajustada pot produir fregaments continus que acaben deteriorant la malla o dificultant el desplaçament.
La majoria de models domèstics es poden instal·lar utilitzant eines habituals de bricolatge.
És important comprovar prèviament que el marc de la finestra estigui net, sense restes de pintura desprèses ni deformacions.
En les mosquiteres enrotllables cal verificar que les guies quedin perfectament paral·leles. Una petita desviació pot provocar fregaments continus i un desgast prematur de la malla.
En els models corredissos és recomanable netejar prèviament els carrils per eliminar pols, sorra o petites restes que dificultin el moviment.
En terrasses amb exposició directa al vent convé revisar especialment els punts de fixació per garantir una bona estabilitat.
Molts problemes apareixen setmanes després del muntatge.
Els més freqüents són:
- Entrada d’insectes per petits espais.
- Malla destensada.
- Fregaments durant l’obertura.
- Desplaçament irregular.
- Trencament prematur del teixit.
- Guies bloquejades per brutícia.
En la majoria dels casos, l’origen és una instal·lació poc precisa o un manteniment insuficient.
Les mosquiteres requereixen poc manteniment, però unes revisions periòdiques ajuden a conservar-ne el bon funcionament durant molts anys.
La neteja de la malla es pot fer amb aigua tèbia, sabó neutre i un raspall de cerres suaus o una esponja. No és recomanable utilitzar productes abrasius, dissolvents ni equips d’aigua a alta pressió, ja que poden deformar el teixit o deteriorar alguns acabats.
Les guies s’han de mantenir lliures de fulles, pols, sorra i insectes acumulats.
En les enrotllables també convé comprovar periòdicament el bon funcionament del mecanisme de recollida.
Si apareixen petites deformacions a la malla és preferible corregir-les al més aviat possible per evitar que augmentin amb l’ús.
Les condicions ambientals influeixen directament en la vida útil de qualsevol mosquitera.
La radiació ultraviolada provoca un envelliment progressiu d’alguns plàstics i teixits.
La humitat permanent afavoreix la corrosió dels elements metàl·lics de baixa qualitat.
El salnitre accelera el deteriorament dels cargols, eixos i accessoris si no disposen de tractaments adequats.
La sorra transportada pel vent pot actuar com un abrasiu sobre les guies i les rodes.
En zones on es produeixen gelades freqüents convé comprovar que l’aigua no quedi retinguda en perfils o carrils, ja que l’expansió del gel pot afectar el funcionament correcte.
No sempre cal canviar tota la instal·lació.
Si el marc es manté en bon estat, moltes vegades n’hi ha prou amb substituir únicament la malla.
Tanmateix, quan hi ha deformacions importants al perfil, desgast de les guies, trencaments del mecanisme enrotllable o un deteriorament generalitzat dels components, acostuma a ser més recomanable instal·lar un conjunt complet.
En habitatges amb molts anys d’ús també pot ser interessant aprofitar la substitució per instal·lar un sistema més còmode o més adaptat a les necessitats actuals.
Una mosquitera correctament escollida ofereix una protecció eficaç contra els insectes, permet mantenir una bona ventilació i gairebé no requereix manteniment quan s’instal·la adequadament. La qualitat dels materials, unes mesures precises i un sistema adaptat al tipus de finestra o porta són els aspectes que més influeixen en el seu funcionament i la seva durabilitat.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir la solució que millor s’adapti a la teva terrassa, balcó o jardí. També pots apropar-te a la ferreteria OPTIMUS més propera i t’assessoraran sobre els models i materials que millor s’ajustin a les característiques del teu habitatge.
Una mosquitera ben escollida ha d’impedir el pas dels insectes sense dificultar la ventilació ni l’ús habitual de finestres i portes.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
