Eines de jardineria: com comprar material que duri i no et destrossi les mans

Moltes vegades veiem tisores de podar amb les fulles doblegades, mànecs de fusta trencats i motors que no arranquen perquè s’han gripat o no s’han mantingut correctament. Si tens un jardí, t’enfrontaràs a arrels dures, branques seques i hores d’esforç físic. Necessites eines que aguantin la feina real, no “joguines” de plàstic.

Cada eina té una funció mecànica concreta i, si l’utilitzes per al que no és, a més de malmetre la planta acabaràs amb mal d’esquena o ampolles a les mans.

L’acer i el tipus de tall: no tot serveix per a la mateixa cosa

El primer en què cal fixar-se és la fulla. No es tracta només que estigui esmolada, sinó de com està fabricada i com “mossega” la fusta.

Tisores de podar: Bypass o Enunciat (Yunque)

Si vas a podar, has de saber què has d’utilitzar. Confondre aquests dos sistemes és un error força comú:

• Tall creuat (Bypass): Les fulles es llisquen una sobre l’altra, com unes tisores normals. És el que necessites per a branques vives. El tall és net i la planta cicatritza ràpidament. Si l’acer és dolent, les fulles es separen i acabes “mastegant” la branca.
• Sistema de iunque (Yunque): Una fulla esmolada xoca amb una base plana. Això només serveix per fusta morta o pals secs. Si ho fas servir en branques vives, les aixafes i facilites l’entrada de fongs i possibles malalties.

La qualitat del metall

Un bon acer al carboni manté el tall durant molt de temps, però si no el cuides s’oxida. Les eines de qualitat solen portar recobriments de titani o crom perquè la resina no s’enganxi. Si la fulla llisca suaument, hauràs de fer molt menys esforç amb el canell.

Mànecs i ergonomia: per què es trenquen i com evitar-ho

El mànec també delata si una eina és bona o no; la dinàmica és la mateixa: si és de mala qualitat, aviat apareixen les trencadures.

• Fusta (freixe): És el material de tota la vida perquè absorbeix bé els cops. Però compte: si deixes una eina amb mànec de fusta a l’exterior, la humitat la fa inflar i el sol l’esquerda. Si veus esquerdes a la veta, el mànec acabarà trencant-se quan facis força.
• Fibra de vidre i materials compostos: Són els millors per pales, destrals o eixades si no vols complicacions. No es podreixen, no es deformen i aguanten molta més palanca que la fusta.
• L’adherència: Busca sempre empunyadures que no rellisquin. Si el mànec és de plàstic llis, et sortiran fregaments; per evitar-los, usa guants.

Maquinària: passar del manual al mecànic sense malgastar…

Quan el jardí és gran, les mans no arriben a tot… però passar a eines amb motor requereix fixar-se en qüestions tècniques concretes perquè no et donin problemes al cap de poc temps.

Bateria o gasolina?

• Eines de bateria: Avui dia són l’opció més adequada per a la majoria d’usuaris aficionats. Fan poc soroll i no cal estar mesclant oli. El que importa són els Amperes-hora (Ah). Si prens una bateria de 2Ah per a un tallatanques llarg, et quedaràs a mitges. Per treballar amb tranquil·litat, usa bateries de més capacitat, per exemple, de 4Ah o 5Ah.
• Motors de gasolina: Segueixen sent els més potents per desbrossar finques o tanques molt espesses. El problema és el manteniment: la gasolina es deteriora ràpid i embruta el carburador. Si compres una eina a gasolina, assegura’t que els recanvis estiguin garantits.

El xassís de les màquines

En els tallagespes, el xassís és molt important. L’herba humida és molt corrosiva. Els xassís d’acer barat es pica i s’oxiden ràpidament; cal netejar-los molt bé després d’usar-los, preferiblement amb aigua a pressió (una mànega). Els de alumini o polipropilè d’alta densitat són una mica més cars, igual de resistents i et despreocupes de l’òxid per sempre.

Seguretat: l’excés de confiança és perillós

Com sempre, en seguretat el que impera és la prevenció. Recorda que les eines de jardí tallen i colpegen amb molta força.

1. Gafes de protecció: Sembla una tonteria fins que una pedra surt disparada de la desbrossadora o una branca et colpeja la cara. Usa sempre gafes de policarbonat; no són cares i t’estalvien un disgust greu.
2. Guants “de la teva talla”: Si els guants són grans, perds tacte i es poden enganxar a les màquines. Millor que siguin reforçats, per protegir-te d’espines i per evitar que les vibracions dels motors t’adormin les mans.
3. Calçat tancat: Mai podes o facis servir l’eixada amb sabatilles de tela o sandàlies. Un relliscament amb la pala o un cop amb una pedra et pot fer molt de mal o fins i tot una lesió greu.

Manteniment perquè les teves eines durin anys

Si compres una bona eina, ha de durar molt de temps; però per això cal dedicar-li cinc minuts després de treballar:

• Neteja la resina: La resina dels setos és com un “cola”. Si no la neteges amb una mica d’oli o dissolvent, les tisores es posen dures i el moll acabarà saltant.
• Esmolat de tant en tant: No esperis que l’eina no talli res. Unes passes amb una llima fina o pedra d’esmolar mantenen l’angle de tall i t’estalvien molt d’esforç.
• Guarda-les bé: No les deixis tirades pel jardí. Penjar-les a la paret del garatge o del cobert evita que la humitat del sòl faci malbé el metall i els mànecs.

El Consell: Cada jardí és un món i no hi ha una eina “màgica” que serveixi per a tot. El que li va bé al teu veí potser a tu et resulta pesat o incòmode.

A OPTIMUS el que fem és escoltar-te. Explica’ns quines plantes tens, quina mida té el teu jardí i quines eines tens a casa. T’ajudarem a triar la màquina o la tisora que millor s’adapti a la teva força i al teu pressupost, perquè treballar al jardí sigui un plaer i no una tortura per a l’esquena. Passa per la teva botiga més propera i comprova tu mateix la diferència entre una eina comuna i una que està pensada per durar.