Un rivet ben triat ha de tancar l’espai que queda entre la fulla d’una porta o finestra i el seu marc sense impedir que obri i tanqui correctament. Si és massa gruixut, la fulla pot no tancar o pot quedar forçada. Si és massa fi, continuarà entrant aire, pols, soroll o fins i tot aigua.
A finals d’estiu és un bon moment per revisar aquests elements abans que arribi la temporada de fred. Els problemes més habituals són utilitzar un rivet que no correspon a la separació existent, enganxar-lo sobre una superfície amb pols o humitat i col·locar perfils adhesius en zones on reben massa fregament. En aquests casos, el material es desenganxa, es deforma o perd la seva funció en poc temps.
El rivet és un element d’estanquitat que es col·loca normalment entre una fulla mòbil i el seu marc. La seva funció principal és reduir les separacions per les quals pot passar l’aire. Segons el tipus de producte i la seva ubicació, també pot ajudar a limitar l’entrada de pols, aigua, llum, olors o soroll.
En una porta d’entrada, per exemple, una petita separació al voltant de tot el perímetre pot provocar corrents d’aire i pèrdua de confort. En una finestra, una junta deteriorada pot permetre que l’aire fred entri directament per la zona de contacte entre la fulla i el marc. El rivet no corregeix una finestra deformada ni substitueix una junta estructural deteriorada, però sí que resol moltes separacions normals.
També cal diferenciar entre un rivet i un segellador. El rivet treballa normalment en una unió mòbil: la porta o finestra ha de continuar obrint-se. La silicona, el segellador acrílic o els polímers s’utilitzen en juntes que, en condicions normals, no s’han d’obrir contínuament.
L’elecció depèn de la separació, el moviment de la fulla, la freqüència d’ús i les condicions ambientals. No tots els materials suporten igual el fregament, els canvis de temperatura o l’exposició al sol.
Són lleugers i s’utilitzen habitualment en portes i finestres amb separacions petites o mitjanes. Es comercialitzen normalment amb adhesiu i en diferents gruixos.
L’escuma té l’avantatge d’adaptar-se amb facilitat a petites irregularitats. És una solució senzilla per a finestres i portes d’ús domèstic, especialment quan el contacte no és massa agressiu.
La principal limitació és la resistència a l’aixafament. Amb el temps, una escuma sotmesa a una compressió constant pot perdre part de la seva capacitat de recuperació i quedar massa plana. També es pot deteriorar abans si està exposada directament a la radiació solar o a un ús intensiu.
El cautxú ofereix una resistència mecànica superior i sol suportar millor el fregament i la compressió repetida. És una opció adequada quan la porta o finestra té un moviment freqüent.
Hi ha perfils amb diferents geometries i gruixos. Alguns treballen per compressió i altres per contacte. És important respectar les indicacions del fabricant, perquè un perfil dissenyat per a una determinada separació pot funcionar malament si s’instal·la en un espai massa estret o massa gran.
La silicona manté una bona elasticitat i ofereix una resistència adequada davant la humitat i els canvis de temperatura. Per això s’utilitza en determinades solucions per a finestres i portes on cal una junta flexible i duradora.
L’elasticitat no significa que qualsevol perfil de silicona serveixi per a qualsevol instal·lació. La secció del rivet ha de correspondre amb l’espai disponible i amb la manera com es produeix el tancament del conjunt.
Els rivets amb raspall s’utilitzen sobretot a la part inferior de les portes. Les fibres permeten tancar una separació sense crear una resistència excessiva al moviment.
Són útils per limitar l’entrada de pols, aire i insectes. També permeten compensar petites irregularitats del terra. Cal controlar, però, que el raspall no quedi excessivament pressionat contra el paviment, perquè augmentaria la resistència en obrir i tancar.
Hi ha solucions amb perfils rígids, alguns amb elements flexibles o juntes incorporades. Són més habituals en portes que necessiten una solució resistent i estable.
En aquests casos, la fixació acostuma a ser mecànica, mitjançant cargols, i la instal·lació requereix més precisió. No són la primera opció per a una finestra domèstica si un perfil adhesiu adequat pot solucionar la separació.
Abans de comprar-lo cal comprovar principalment on es col·locarà i quina separació ha de cobrir.
No convé triar el rivet simplement perquè tingui un aspecte semblant al que ja hi havia instal·lat. Un perfil antic pot haver-se deformat i ja no representar la mida original.
El primer pas és observar tot el perímetre de la fulla. En una finestra practicable pot haver-hi junta als laterals, a la part superior i a la inferior. En una porta pot ser necessari actuar en els tres costats del marc i, a més, a la part inferior.
La separació es pot comprovar amb una galga senzilla o mesurant l’espai en diferents punts. És important fer-ho en diversos llocs perquè el buit no sempre és uniforme. Una porta pot tenir 2 mm en una zona i 4 mm en una altra per petites diferències d’alineació.
La mida indicada pel fabricant acostuma a especificar el rang de separació que pot compensar el perfil. Per exemple, si un rivet està dissenyat per treballar en una separació determinada, no convé utilitzar-lo per cobrir un espai molt superior esperant que la junta faci tota la feina.
També cal tenir en compte la compressió. Un rivet pot sobresortir diversos mil·límetres quan està sense comprimir i reduir-se quan es tanca la porta. L’important no és només quant mesura el perfil en repòs, sinó com treballa quan la fulla està tancada.
Els rivets adhesius són ràpids d’instal·lar i adequats per a moltes aplicacions domèstiques. No cal foradar el marc i permeten millorar l’estanquitat amb poques eines.
Però l’adhesiu necessita una superfície preparada. Pintura que es desprèn, pols, greix, humitat o restes de l’adhesiu anterior redueixen considerablement l’adherència.
La fixació mecànica és més resistent quan hi ha molt moviment, una superfície complicada o una porta pesada. En aquests casos es pot utilitzar un perfil amb cargols, sempre comprovant que la fixació no interfereixi amb ferratges, panys o mecanismes.
En una porta exterior d’ús freqüent, per exemple, un perfil mecànic pot suportar millor l’ús continuat que una escuma adhesiva sotmesa a fregament diari.
La instal·lació és senzilla, però la preparació de la superfície determina bona part del resultat.
Cal eliminar completament el material deteriorat. Si queden restes d’adhesiu, s’han de retirar sense fer malbé la pintura ni l’acabat del marc.
En superfícies delicades convé utilitzar eines que no ratllin. Una espàtula de plàstic pot ser suficient per aixecar les restes d’adhesiu.
La zona d’enganxat ha de quedar neta, seca i sense greix. No n’hi ha prou amb passar-hi un drap si hi ha brutícia acumulada o restes de productes de neteja.
Després de netejar, cal deixar assecar completament la superfície. Enganxar sobre una zona humida redueix l’adherència inicial i pot provocar que el rivet es desprengui en poc temps.
És preferible mesurar cada tram i tallar el rivet a la longitud corresponent abans de retirar el protector de l’adhesiu.
No convé estirar la tira durant el muntatge. Si s’instal·la tensada, es pot contreure posteriorment i deixar una zona sense cobrir.
A les cantonades cal evitar acumular material. Depenent del perfil, pot ser necessari fer talls nets perquè la junta no quedi doblegada o desplaçada.
Es retira progressivament el protector de l’adhesiu i es pressiona el rivet contra la superfície.
No és recomanable retirar tot el protector de cop en trams llargs. És més fàcil mantenir l’alineació col·locant el perfil a poc a poc.
Un cop col·locat, es pressiona de manera uniforme. La pressió ha de servir perquè l’adhesiu faci contacte, no per aixafar el perfil.
La porta o finestra ha d’obrir i tancar sense necessitat de fer una força excessiva.
Si la fulla queda massa dura, el rivet pot ser massa gruixut, estar mal situat o ocupar una zona que no correspon. Si el tancament és excessivament fàcil i continua entrant aire, pot faltar material o la separació pot ser massa gran per a aquell perfil.
Un error freqüent és posar un rivet massa gruixut pensant que així s’aconseguirà més aïllament. En realitat, una junta excessivament comprimida pot dificultar el tancament i sotmetre els ferratges a esforços innecessaris.
Un altre problema és col·locar-lo sobre una superfície que no està preparada. L’adhesiu pot semblar ferm al principi, però començar a desenganxar-se pels extrems al cap de pocs dies.
També és habitual instal·lar el perfil al lloc equivocat. Abans d’enganxar-lo cal comprovar on entra en contacte la fulla amb el marc quan la porta o finestra està completament tancada. El rivet ha de treballar en aquesta zona, no quedar desplaçat cap a una part on gairebé no hi hagi contacte.
En les portes, a més, cal parar atenció a la part inferior. Un rivet lateral no solucionarà una corrent d’aire que entra per sota de la fulla.
La part inferior d’una porta és una de les zones on es concentren més problemes d’estanquitat. La distància respecte al terra pot ser superior a les separacions laterals i, a més, hi ha un moviment continu.
Els perfils amb raspall són habituals quan cal tancar una separació inferior sense dificultar massa el moviment. També hi ha perfils rígids amb goma flexible i solucions específiques per a portes d’entrada.
Abans d’instal·lar-ne un cal comprovar el tipus de paviment. En un terra irregular, un element massa rígid pot fregar contínuament. En canvi, un raspall es pot adaptar millor a petites variacions.
Si la porta ja frega contra el terra, instal·lar un rivet més gruixut no solucionarà el problema. Primer cal corregir la causa del fregament o revisar l’alineació de la porta.
Si després d’instal·lar-lo continua entrant aire, cal localitzar exactament per on es produeix l’entrada. No té sentit substituir tot el perímetre si el problema està concentrat en una cantonada o a la part inferior.
També cal revisar l’estat de la porta o finestra. Una fulla despenjada, un tancament deteriorat o un marc deformat poden generar separacions que un rivet convencional no pot compensar.
En finestres amb mecanismes de tancament regulables, pot ser necessari revisar l’ajust de la fulla. La junta ha de quedar comprimida de manera uniforme, sense aixafar-se excessivament.
Quan el rivet està endurit, esquerdat, desenganxat o permanentment deformat, normalment és preferible substituir-lo. Intentar recuperar una junta envellida amb adhesius addicionals acostuma a donar un resultat poc durador.
Un rivet necessita poc manteniment, però convé revisar-lo periòdicament. La neteja es pot fer amb un drap lleugerament humit i un producte compatible amb el material. Cal evitar productes agressius que puguin deteriorar la goma, l’escuma o els adhesius.
A la tardor i a l’hivern convé comprovar especialment les portes i finestres exteriors. L’aigua, la humitat, els canvis de temperatura i la radiació solar acumulada durant l’estiu poden haver afectat els materials.
Una revisió senzilla permet detectar tres problemes: pèrdua d’elasticitat, desenganxament i deformació. Si el perfil manté la seva forma, recupera la posició després de la compressió i continua correctament fixat, no cal substituir-lo simplement per antiguitat.
En un habitatge, revisar els rivets una o dues vegades l’any sol ser suficient, coincidint amb els canvis de temporada. En una porta d’entrada d’ús intensiu, un local o una zona molt exposada a l’exterior pot ser necessari comprovar-los amb més freqüència.
Per triar un rivet cal tenir clars quatre factors: la separació que es vol cobrir, el tipus de porta o finestra, la freqüència d’ús i les condicions ambientals. A partir d’aquí es pot decidir entre escuma, cautxú, silicona, raspall o altres solucions, a més del sistema de fixació.
No es tracta de col·locar el perfil més gruixut disponible. Un rivet “de la seva mida” ha de tancar la separació sense impedir el funcionament de la porta o finestra. Si hi ha massa resistència al tancament, el problema deixa de ser d’estanquitat i passa a afectar el funcionament del conjunt.
Abans que arribi el fred, revisar aquests petits elements pot evitar corrents d’aire i problemes de tancament. I quan el rivet ja està deteriorat, substituir-lo sol ser una reparació senzilla i de baix cost davant de mantenir una junta que ja no compleix la seva funció.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a triar el tipus de rivet i el sistema de fixació més adequat segons la porta o finestra que vulguis millorar.
Un rivet ben triat ha de tancar l’espai que queda entre la fulla d’una porta o finestra i el seu marc sense impedir que obri i tanqui correctament.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
