Penjar un quadre o instal·lar una prestatgeria pot semblar una tasca senzilla, però el resultat depèn en gran part del suport on es fixa i del sistema d’ancoratge utilitzat. Una instal·lació ben resolta manté la peça ferma amb el pas del temps, evita folgances i reparteix correctament la càrrega sobre la paret.
Un dels errors més habituals és utilitzar el mateix tac per a qualsevol superfície. També és freqüent escollir cargols massa curts, perforar amb un diàmetre incorrecte o no tenir en compte el pes real que haurà de suportar la fixació. En el cas de les prestatgeries, a més, cal considerar el pes dels objectes que s’hi col·locaran i no únicament el de la mateixa estructura.
Abans de començar, convé identificar el tipus de paret, calcular la càrrega aproximada i escollir els elements de fixació adequats. Aquests tres aspectes determinen la seguretat i la durabilitat de la instal·lació.
No totes les parets ofereixen la mateixa resistència. Un mateix tac pot funcionar perfectament en una paret de formigó i fallar al cap de pocs dies si s’instal·la sobre maó foradat o una placa de guix laminat.
Als habitatges és habitual trobar diversos tipus de suport.
És el suport que ofereix una capacitat de càrrega més elevada. Permet instal·lar quadres de grans dimensions, mobles suspesos, lleixes i prestatgeries utilitzant tacs d’expansió adequats.
La perforació s’ha de fer amb un trepant de percussió i una broca específica per a formigó o obra. És important eliminar la pols de l’interior del forat abans de col·locar el tac per garantir una expansió correcta.
Presenta una bona resistència mecànica i admet la majoria dels tacs d’expansió convencionals.
Sempre que sigui possible, convé perforar directament sobre el maó i evitar les juntes de morter, ja que acostumen a oferir una resistència inferior i es poden deteriorar amb el temps.
Requereix més atenció perquè les cambres interiors redueixen la superfície de suport del tac.
En aquests casos funcionen millor els tacs específics per a maó foradat o els ancoratges químics amb tamís quan s’han de suportar càrregues elevades.
El pladur necessita fixacions dissenyades específicament per a plaques de guix laminat. Els tacs metàl·lics basculants, els tacs d’expansió per a pladur o els ancoratges tipus paraigua permeten repartir millor la càrrega.
Quan la prestatgeria ha de suportar força pes, la solució més segura consisteix a fixar-la directament als perfils metàl·lics de l’estructura o utilitzar reforços instal·lats prèviament.
El tac és l’element encarregat de transmetre la càrrega del cargol a la paret. Utilitzar un model inadequat redueix considerablement la capacitat de subjecció.
Els tacs de niló d’expansió són els més habituals per a parets massisses. Resulten adequats per penjar quadres, miralls, làmpades o prestatgeries lleugeres quan el suport és de formigó o maó massís.
En parets buides convé utilitzar tacs específics que despleguen les seves ales a l’interior de l’envà i augmenten la superfície de suport.
Per a càrregues importants, com ara mobles suspesos, grans prestatgeries o suports de televisió, es poden utilitzar ancoratges metàl·lics o sistemes de fixació química, sempre respectant les recomanacions del fabricant.
També és important seleccionar el diàmetre correcte. Els més habituals en instal·lacions domèstiques són de 6, 8 i 10 mm, tot i que l’elecció dependrà del pes que s’hagi de suportar i del tipus de paret.
El rendiment d’un tac també depèn del cargol que s’utilitza.
Ha de tenir un diàmetre compatible amb el tac i una longitud suficient per travessar completament l’objecte que es fixa i expandir correctament l’ancoratge dins la paret.
Un cargol massa curt pot impedir que el tac treballi correctament. Un de massa llarg pot sobresortir per la part posterior del tac sense aportar més resistència.
En interiors se solen utilitzar cargols zincats, mentre que en terrasses, jardins o zones amb humitat és preferible utilitzar cargoleria galvanitzada o d’acer inoxidable per reduir el risc de corrosió.
Els quadres lleugers permeten utilitzar sistemes de fixació senzills quan el suport ho permet.
Tanmateix, a mesura que augmenta la mida també ho fa l’efecte palanca sobre la paret. Un quadre gran pot exercir més esforç sobre la fixació que un altre de més pesat però de dimensions reduïdes.
Per a peces d’una certa mida és recomanable utilitzar dos punts d’ancoratge. D’aquesta manera es reparteix la càrrega i s’evita que el quadre es pugui girar o inclinar amb el pas del temps.
En habitatges on les parets presenten petites irregularitats, l’ús de dues fixacions també facilita mantenir el quadre perfectament anivellat.
Una prestatgeria buida pesa relativament poc. El problema apareix quan es comença a utilitzar.
Llibres, arxivadors, testos, eines o elements decoratius poden multiplicar diverses vegades la càrrega inicial.
Per aquest motiu sempre convé calcular un marge de seguretat i escollir fixacions capaces de suportar un pes superior al previst.
En una prestatgeria d’aproximadament un metre de llargada se solen instal·lar com a mínim dos suports, tot i que els models destinats a càrregues elevades incorporen tres o més punts de suport per repartir millor l’esforç.
També és recomanable distribuir els objectes més pesants a prop de les escaires i evitar concentrar tota la càrrega al centre de la lleixa.
Disposar de les eines adequades facilita la feina i millora el resultat.
Les més habituals són:
- Trepant amb o sense funció de percussió segons el tipus de paret.
- Broques per a obra, formigó o metall segons correspongui.
- Nivell de bombolla o nivell làser.
- Flexòmetre.
- Llapis de marcatge.
- Tornavís o cargoladora.
- Detector de cables i canonades quan hi hagi risc d’instal·lacions ocultes.
Utilitzar una broca desgastada o amb un diàmetre incorrecte pot provocar un forat massa gran i reduir la capacitat de subjecció del tac.
Abans de perforar convé marcar amb cura la posició dels ancoratges utilitzant un nivell per comprovar que tots dos punts quedin alineats.
Un cop feta la perforació, cal retirar la pols de l’interior del forat. Aquest pas, tot i que sovint es passa per alt, millora considerablement el funcionament del tac.
Després s’introdueix el tac fins que quedi completament arran de la paret i es presenta el quadre, l’escaira o la prestatgeria.
Finalment s’estrenyen els cargols sense aplicar-hi un excés de força. Un estrenyiment excessiu pot deformar alguns tacs o deteriorar el suport, especialment en parets de guix laminat.
Molts problemes apareixen setmanes o mesos després de la instal·lació i acostumen a tenir un origen comú.
Un dels errors més freqüents consisteix a reutilitzar tacs antics. Un cop extrets poden haver perdut capacitat d’expansió.
També és habitual perforar un forat d’un diàmetre superior al recomanat. En aquest cas el tac queda amb folgança i perd capacitat de subjecció.
Un altre error és confiar únicament en adhesius per suportar càrregues importants. Tot i que alguns sistemes adhesius ofereixen bons resultats en objectes lleugers i superfícies llises, no substitueixen una fixació mecànica quan es tracta de prestatgeries o elements pesants.
Tampoc és recomanable instal·lar càrregues elevades sobre parets deteriorades, amb humitat persistent o revestiments que presentin despreniments.
Les fixacions estan sotmeses a diferents condicions segons l’espai on es trobin.
En interiors secs, el principal enemic acostuma a ser l’afluixament progressiu provocat per vibracions o petits moviments del suport.
En garatges, trasters, terrasses o zones pròximes al mar apareixen altres factors com la humitat, el salnitre o la corrosió, que poden reduir la vida útil dels cargols i dels ancoratges metàl·lics.
Els canvis de temperatura també provoquen petites dilatacions que, amb el pas dels anys, poden generar folgances en determinats materials.
Per aquest motiu convé utilitzar sempre elements de fixació adequats a l’ambient on romandran instal·lats.
Tot i que una fixació correctament instal·lada pot mantenir-se durant molts anys, és recomanable fer-ne una revisió periòdica.
Cada cert temps convé comprovar que no apareguin moviments, esquerdes al voltant del tac o separació entre la paret i l’escaira de la prestatgeria.
Si es detecta qualsevol folgança, el més recomanable és desmuntar la fixació i substituir tant el tac com el cargol per uns de nous de la mida adequada. Tornar a estrènyer un ancoratge deteriorat poques vegades resol el problema de manera duradora.
En prestatgeries sotmeses a càrregues importants també és aconsellable revisar que el pes continuï repartit de manera uniforme i retirar aquells objectes que superin la capacitat prevista per a la instal·lació.
Una fixació segura depèn de tres aspectes: conèixer el tipus de paret, escollir el sistema d’ancoratge adequat i respectar la capacitat de càrrega de cada element. Utilitzar el tac i el cargol correctes evita despreniments, allarga la vida útil de la instal·lació i millora la seguretat de l’habitatge.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir els tacs, cargols i sistemes de fixació que millor s’adaptin al tipus de paret i al pes que hagi de suportar cada instal·lació. Així podràs fer la feina amb la solució més adequada per a cada cas.
Penjar un quadre o instal·lar una prestatgeria pot semblar una tasca senzilla, però el resultat depèn en gran part del suport on es fixa i del sistema d’ancoratge utilitzat.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
