Una poda ben feta manté l’estructura de la planta, elimina branques seques o danyades i permet controlar-ne el creixement sense debilitar-la. Per aconseguir-ho cal escollir bé l’eina, respectar el tipus de tall i podar en el moment adequat per a cada espècie.
Tres errors són especialment habituals: tallar branques massa gruixudes amb una eina que no correspon, deixar monyons llargs després del tall i podar sense tenir en compte l’època de floració o el cicle vegetatiu de la planta. També és freqüent utilitzar tisores amb la fulla sense esmolat o bruta, cosa que aixafa la branca i dificulta una bona cicatrització.
La poda no consisteix a tallar per tallar. Cada eliminació de branca suposa una ferida per a la planta. Com més gran sigui el diàmetre del tall, més superfície queda exposada i més important és fer-lo net, amb una eina adequada i en el punt correcte.
Abans de començar convé tenir clar quin és l’objectiu. Una poda de manteniment busca retirar branques seques, malaltes, trencades o mal orientades. En arbustos també pot servir per controlar el volum i afavorir una vegetació més equilibrada.
En arbres ornamentals cal prestar especial atenció a l’estructura. Les branques que es creuen, es freguen entre elles o creixen cap a l’interior poden generar problemes amb el temps. En canvi, eliminar massa branques sanes de cop pot provocar una resposta vegetativa molt forta i alterar l’equilibri de la planta.
En fruiters l’objectiu pot ser diferent. La poda es pot utilitzar per regular la producció, facilitar l’entrada de llum i aire i mantenir una estructura que permeti recollir la fruita amb més facilitat. Per això no hi ha una única manera correcta de podar totes les espècies.
També cal diferenciar entre una poda lleugera de manteniment i una intervenció sobre branques de gran diàmetre. Per a treballs domèstics petits es poden utilitzar eines manuals, però quan les branques són gruixudes, estan a molta alçada o hi ha risc de caiguda, la feina deixa de ser una tasca senzilla de jardí.
L’eina ha de ser “de la seva talla”. Unes tisores de poda estan dissenyades per treballar amb un diàmetre de branca determinat. Forçar-les sobre una branca massa gruixuda augmenta l’esforç, pot danyar el mecanisme i deixa un tall deficient.
Per a branques fines s’utilitzen tisores d’una mà. Hi ha models de tall bypass, amb dues fulles que es creuen, i models d’enclusa, en què la fulla pressiona contra una superfície fixa. Per a fusta verda i talls nets, el sistema bypass sol ser especialment adequat.
Quan augmenta el diàmetre de la branca es passa a tisores de dues mans o a serres de poda. Les tisores de dues mans proporcionen més palanca gràcies als mànecs llargs. La serra permet tallar branques que ja superen la capacitat d’unes tisores sense haver d’aplicar una força excessiva.
Com a referència pràctica, unes tisores manuals solen utilitzar-se per a branques relativament fines, aproximadament fins a 15-20 mm, encara que la capacitat real depèn del model i de la duresa de la fusta. Les tisores de dues mans poden treballar diàmetres més grans, habitualment de l’ordre de 30-40 mm o més. Sempre cal respectar la capacitat indicada pel fabricant.
Per treballar per sobre del cap hi ha perxes de poda i eines telescòpiques. Permeten arribar a determinades branques sense utilitzar una escala, però no converteixen una branca pesada o situada en una posició perillosa en una feina segura.
Una fulla ben esmolada fa un tall net. Una fulla sense esmolat obliga a prémer més, aixafa els teixits i augmenta la probabilitat que l’eina rellisqui.
Després d’utilitzar les tisores convé retirar restes vegetals i brutícia. Si l’eina s’emmagatzema humida, la fulla i els mecanismes poden oxidar-se. Una mica de lubricant a les parts mòbils ajuda a conservar-ne el funcionament, sempre seguint les indicacions del fabricant.
Quan es treballa amb diferents plantes, especialment si s’han observat branques malaltes, també és important netejar i desinfectar les eines abans de passar a una altra planta. D’aquesta manera es redueix el risc de transmetre determinats agents patògens a través de l’eina.
La posició del tall és tan important com l’eina. Quan s’elimina una branca lateral cal evitar deixar un monyó llarg, però tampoc convé tallar enganxat al tronc o a la branca principal.
A la base de moltes branques hi ha el coll de la branca, una zona lleugerament eixamplada on els teixits de la branca es troben amb els del tronc. El tall ha de respectar aquesta zona i s’ha de fer sense danyar-la.
Un tall massa allunyat deixa un monyó que es pot assecar i convertir-se en una zona problemàtica. Un tall massa arran del tronc elimina teixits que la planta necessita per tancar correctament la ferida.
En branques grans tampoc convé fer un únic tall des de dalt. El pes de la branca pot provocar que es trenqui abans d’acabar el tall i arrenqui part de l’escorça. En aquests casos es fan diversos talls per controlar la caiguda de la branca i acabar amb un tall net a la zona adequada.
En una poda domèstica de manteniment, les branques fines són les més senzilles de treballar. Primer cal identificar quina part es vol retirar i comprovar que no hi hagi obstacles al voltant.
Les tisores s’han de col·locar correctament sobre la branca. En unes tisores bypass, la fulla de tall ha de quedar en la posició indicada pel fabricant, evitant que la branca quedi aixafada entre les parts de l’eina.
El tall s’ha de fer d’una sola vegada quan el diàmetre està dins de la capacitat de les tisores. Si cal fer diversos intents per travessar la branca, probablement l’eina no és adequada per a aquell diàmetre.
En arbustos també convé evitar retalls indiscriminats que creïn una massa exterior molt densa i una part interior sense llum. Quan es vol reduir el volum, és preferible seleccionar branques concretes en lloc de tallar totes les puntes de manera uniforme.
Les branques gruixudes requereixen més planificació perquè el seu pes pot provocar moviments inesperats. Abans de tallar cal valorar cap a on pot caure la branca i què hi ha a sota.
Amb una serra de poda es pot fer la feina de manera progressiva. En branques de certa mida s’acostuma a fer un primer tall per la part inferior i un altre des de dalt, de manera que el pes de la branca no provoqui un esquinçament llarg de l’escorça.
Un cop retirada la major part de la branca, es fa el tall definitiu respectant el coll de la branca. No s’ha d’utilitzar l’eina com una palanca per arrencar l’últim tros de fusta.
Si una branca és a gran altura, té un diàmetre considerable o pot caure sobre un habitatge, un vehicle, una instal·lació elèctrica o una zona de pas, la feina requereix mitjans i procediments professionals. En aquestes condicions, una escala domèstica i una serra manual no són una solució adequada.
L’època de poda depèn de l’espècie i de l’objectiu. No és el mateix podar un arbust ornamental de floració primaveral que un fruiter de fulla caduca o un arbre perennifoli.
En molts arbres i arbustos de fulla caduca, la poda estructural es fa durant el període de repòs vegetatiu, però hi ha excepcions. En espècies que floreixen sobre fusta de l’any anterior, una poda feta a l’hivern pot eliminar les gemmes que produirien la floració.
Els arbustos de floració primaveral solen requerir una planificació diferent dels que floreixen sobre brots nous. Per això, abans de tallar convé conèixer com floreix l’espècie concreta.
També cal tenir en compte les condicions climàtiques. Les gelades, la calor intensa, la humitat persistent o determinats períodes d’activitat de plagues i malalties poden fer menys convenient una intervenció.
En els fruiters, la poda té una relació directa amb l’estructura productiva. L’objectiu no és simplement reduir la mida de l’arbre, sinó mantenir una distribució adequada de branques i gemmes.
Un arbre amb massa vegetació interior pot rebre poca llum i tenir una ventilació deficient. Si s’eliminen massa branques en una sola intervenció, la planta pot respondre amb nombrosos brots vigorosos que tornin a densificar ràpidament la capçada.
En un fruiter petit de jardí convé treballar de manera progressiva. Primer s’eliminen branques seques, danyades, creuades o clarament mal orientades. Després es revisa l’estructura abans de decidir si cal fer més talls.
La poda de producció té particularitats per a cada espècie, de manera que les tècniques aplicables a una pomera no tenen per què ser adequades per a un presseguer o una vinya.
El problema més evident és un tall irregular. Una branca aixafada o esquinçada presenta una superfície danyada més gran que un tall net i pot dificultar la resposta de la planta.
També poden aparèixer brots excessivament vigorosos. Una poda massa severa redueix de cop la quantitat de fusta i fulles i pot provocar una resposta de creixement forta en les temporades següents.
Un altre problema és l’entrada d’humitat i la degradació de la fusta en talls mal executats. Això és especialment important en branques gruixudes, on la superfície de tall és considerable.
Finalment, una poda incorrecta pot alterar l’estabilitat estructural de l’arbre. Eliminar determinades branques principals o grans branques laterals sense criteri pot modificar la distribució de càrregues i afavorir problemes posteriors.
Les tisores i les serres s’han de mantenir netes, seques i correctament ajustades. Unes tisores amb massa folgança entre les fulles poden pessigar la branca en lloc de tallar-la.
Després de treballar convé retirar restes de saba i fusta. En les eines amb peces mòbils, una petita quantitat de lubricant adequat ajuda a mantenir el mecanisme.
El tall també s’ha de revisar periòdicament. Una fulla que necessita molta pressió per fer un tall és un senyal que necessita esmolat o substitució.
En eines amb mànecs telescòpics cal comprovar també els sistemes de bloqueig. Una folgança a la perxa pot dificultar el tall i reduir el control sobre l’eina.
La protecció personal s’ha d’adaptar a la feina. Per a tasques domèstiques poden ser necessaris guants resistents, calçat amb bona sola i protecció ocular, especialment quan es treballa amb una serra o es tallen branques per sobre de les espatlles.
Les branques seques poden trencar-se de manera imprevisible. Una branca aparentment petita pot tenir un pes considerable si està mullada o presenta una estructura debilitada.
Les eines de tall s’han de transportar tancades o protegides. No convé deixar tisores o serres obertes a terra, on poden provocar talls en recollir-les o trepitjar-les.
I hi ha una diferència important entre podar un arbust a l’altura de la cintura i tallar una branca gruixuda a diversos metres del terra. En el segon cas intervenen riscos de caiguda de persones i materials que requereixen procediments i equips específics.
Després de podar convé observar la planta durant les setmanes següents. L’aparició de brots nous és normal en moltes espècies, però també cal vigilar els talls que presentin deteriorament, danys a l’escorça o signes d’infecció.
No tots els talls necessiten productes de segellat. En molts casos, una poda executada correctament permet que la planta gestioni la ferida amb els seus propis mecanismes. Aplicar productes de manera indiscriminada no substitueix un tall ben fet.
L’entorn també influeix en la conservació de la fusta. L’exposició continuada al sol, la pluja, les gelades i la humitat afavoreixen diferents processos d’envelliment. En plantes situades a prop del mar, a més, la salinitat pot accelerar la corrosió de les eines metàl·liques, de manera que la neteja després de l’ús pren encara més importància.
Una revisió periòdica evita arribar a intervencions més agressives. En arbres i arbustos de jardí, revisar-los una o dues vegades l’any permet detectar branques seques, creuades o danyades abans que sigui necessari utilitzar eines de més capacitat.
Per fer una poda domèstica correctament cal combinar tres factors: conèixer la planta, escollir una eina adequada al diàmetre de la branca i fer el tall en el punt correcte. Unes bones tisores no compensen una poda mal plantejada, de la mateixa manera que conèixer l’espècie no serveix de gaire si es treballa amb una eina sense esmolat o inadequada.
A la teva botiga OPTIMUS de confiança t’ajudaran a escollir les tisores, serres, eines telescòpiques i accessoris de manteniment adequats per al tipus de poda que necessitis fer.
Una poda ben feta manté l’estructura de la planta, elimina branques seques o danyades i permet controlar-ne el creixement sense debilitar-la.
Veure més Opticonsells…Trucs, tutorials, idees per DIY, decoració…
